La columna
Fer dissabte
Fa temps, que els pares que tenim prole d'entre 8 i 12 anys hem pogut observar, degudament dolguts, els efectes dels deures escolars –que es multipliquen com els pans i els peixos amb cada any que passa– sobre els nostres fills: els estressen fins a uns límits immanejables; creen conflictes entre nosaltres i ells (ja que si no tenim temps per ajudar-los a fer els deures més envitricollats, es frustren); i fan que els nens ja considerin qualsevol activitat que s'assembli als deures –llegir, per exemple– com una imposició indesitjable.
Als EUA (on l'Associació a favor de l'Abolició dels Deures es va fundar el 1930) el pedagog Alfie Cohn va declarar fa poc: “Els deures no proporcionen cap avantatge acadèmic als estudiants.” El seu compatriota John T. Spencer, mestre i escriptor, ha publicat una llista de 10 raons per abolir els deures, des del fet que tenen resultats negatius sobre el rendiment escolar fins al fet que maten el desig d'aprendre passant pel fet que donen feina innecessària als mateixos docents. És més: una enquesta portada a terme en aquell país el 2007 indica que els alumnes que no han de fer deures aconsegueixen millors resultats en proves d'aptitud escolar (i també dormen millor) que els que n'han de fer. El 2012, l'escola primària de Gaithersburg, Maryland, va substituir els deures per una mica de lectura lliure a casa amb el resultat que el 72% dels nens tenen una mitjana acadèmica més alta que la de la resta de l'estat, i això que el 70% d'ells provenen de famílies amb pocs recursos econòmics que no parlen anglès a casa. És més: a un dels països que té els millors resultats escolars del món (Finlàndia) els deures no existeixen fins als 15 anys, edat en què els alumnes –el 60% dels quals acaben anant a la universitat– n'han de fer tan sols mitja hora diària. (Fins a aquesta edat, per cert, tampoc no hi ha exàmens). A Catalunya, l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia tenia un sistema semblant, ja al 1901. I si el recuperem, per fi?
