Paper, on vas?

Bar­ce­lona con­ti­nua esca­lant posi­ci­ons entre les ciu­tats intel·ligents i ja és la quarta d'Europa. Intel·ligent, la meva ciu­tat? ¿És intel·ligent ven­dre's l'ànima al turisme, fer una política cul­tu­ral d'apa­ra­dor, dei­xar que tan­quin els comerços històrics, per­me­tre que les bici­cle­tes t'afai­tin en sec quan cami­nes per la vorera, fer del soroll noc­turn una marca de fàbrica, subs­ti­tuir els ocells de la Ram­bla per uns quios­cos lamen­ta­bles, tenir un pro­blema crònic de neteja, ser un bicoca per als lla­dres…? Sí, Bar­ce­lona cada dia és més intel·ligent, i jo, més ruc.

La meva cur­te­dat no pot capir la política de resi­dus. No parlo de les freqüents, diàries, escam­pa­dis­ses d'escom­bra­ries al vol­tant dels con­te­ni­dors (jo em pen­sava que en una smart­city aques­tes coses no pas­sa­ven). Com que els fabri­cants d'enva­sos paguen la cam­pa­nya perquè els fem la sepa­ració, el plàstic que no és envàs ja no es reci­cla (a fe de Déu que cada dia en passa molt per les nos­tres mans). Des de la famosa cam­pa­nya, reci­clem menys, ara gai­rebé tot va parar al con­te­ni­dor gris. En alguns països civi­lit­zats es reci­clen els plàstics a part i també els vidres en diver­sos con­te­ni­dors segons la mena de vidre. I els enva­sos tenen preu de com­pra i de retorn.

El con­te­ni­dor blau con­ti­nua sent el del paper, però la intel·ligentíssima Bar­ce­lona con­sent que les colles de lla­dres orga­nit­zats el robin sis­temàtica­ment i a la llum del dia. Fa uns mesos vaig veure com la Guàrdia Urbana comis­sava un car­re­ga­ment de paper robat i, un cop trans­fe­rida la mer­ca­de­ria, no con­fis­cava també la cami­o­neta, sinó que la dei­xava anar perquè reprengués l'àrdua tasca de robar paper. No saben fins a quin punt em sento ruc cada vegada que aboco un feix de dia­ris als con­te­ni­dor blau. “Paper, on vas?”, em pre­gunto, perquè sé del cert que amb el meu gest ali­mento un dels cir­cuits més pròspers de la quarta ciu­tat més d'intel·ligent d'Europa.