Ben viatjats

Fa cin­quanta anys moria el peri­o­dista Agustí Cal­vet, Gaziel. Josep Benet digué d'ell: “Ha estat pro­ba­ble­ment l'escrip­tor polític més intel·ligent que ha donat la dreta cata­lana en el segle XX.” Amb Josep Pla i Eugeni Xam­mar era del nucli que en els anys vint i trenta moder­nit­za­ren la premsa cata­lana. Tenien un tret comú que con­tribuí a la reno­vació del peri­o­disme: havien tre­ba­llat a l'estran­ger. Por­ta­ren els dia­ris aires nous de fora. Era una experiència com­par­tida amb més peri­o­dis­tes excel·lents d'aque­lla gene­ració: Josep Maria de Sagarra, Joan Cre­xells, Josep Car­ner. Tots ells –tret de Car­ner, cor­res­pon­sal inci­den­tal a Bei­rut– havien pas­sat per Berlín, lla­vors la ciu­tat amb més efer­vescència política, econòmica i cul­tu­ral.

La guerra espa­nyola estroncà el progrés d'aquells cap­da­van­ters que con­re­a­ven un peri­o­disme arren­gle­rat amb les cul­tu­res més avançades. S'obrí un llarg parèntesi, amb algu­nes excep­ci­ons: la ràdio en cas­tellà i català de Josep Manyé (Jorge Marín) des de la BBC; les cròniques de Josep Maria Mas­sip des de Was­hing­ton, i les d'un Car­les Sentís en cons­tant movi­ment.

No hi ha una gene­ració d'aquesta den­si­tat i pro­fun­di­tat fins a par­tir dels anys noranta, amb pro­fes­si­o­nals que opta­ren sobre­tot per Estats Units –com els d'abans de la guerra ho feren per Ale­ma­nya– des­ple­gant inqui­e­tes ini­ci­a­ti­ves d'alts estu­dis (Josep Cuní, Miquel Calçada) o d'experiència pro­fes­si­o­nal relle­vant (Antoni Bas­sas).

L'experiència anglo­sa­xona ha domi­nat en aquesta represa cata­lana de peri­o­disme inter­na­ci­o­nal també en els casos de Lluís Foix i de l'enyo­rat Xavier Bata­lla, i en el de Mònica Ter­ri­bas, doc­to­rada a Escòcia. Però també han con­tribuït a eixam­plar la visió del món els tre­balls envi­ats des de l'exte­rior per Tomàs Alco­berro, Rosa Maria Calaf, Roger Jiménez, Rafael Jorba, Rosa Mas­sagué, Enric Juli­ana, Llúcia Oliva, Juan Ramón González Cabe­zas, i el també ben recor­dat Manuel Vázquez Mon­talbán en el Mèxic de la revolta a Chi­a­pas

Ara s'albira un nou relleu gene­ra­ci­o­nal que apre­cia aquesta tra­dició de peri­o­dis­tes viat­gers que encetà un Gaziel que enguany ens cal com­me­mo­rar.