Opinió

TAL DIA FARÀ UN ANY

Qüestió de confiança

La filla del rei que volia ser la imatge d'una monarquia moderna resulta que no és una senyora del seu temps

La infanta Cris­tina ja ha pas­sat pel jut­jat i, com era d'espe­rar, el món no s'ha ensor­rat. No hi ha hagut grans sor­pre­ses en la decla­ració de la infanta ja que ella, com ja s'havia avançat, ha adop­tat el paper de la dona que firma tot allò que li posa a davant el marit perquè con­fi­ava en ell. És el que alguns han bate­jat com l'estratègia de l'amor. La infanta que als anys noranta va voler allu­nyar-se de la Cort, la jove que va bus­car a Bar­ce­lona aque­lla inde­pendència que no podia tro­bar a Madrid, la filla del rei que sim­bo­lit­zava una família reial moderna resulta que ara no és una senyora del seu temps. La lli­cen­ci­ada en ciències polítiques i amb un màster en rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals que ha com­bi­nat la seva feina a La Caixa amb la repre­sen­tació de la Corona, davant les acu­sa­ci­ons de blan­queig de diners i delicte fis­cal ha hagut de recórrer al mateix argu­ment que altres dones com ara la Pan­toja o l'esposa de Luis Bárce­nas o un munt de “senyo­res de” que s'han pas­sat mitja vida des­co­nei­xent que eren titu­lars de soci­e­tats mer­can­tils que ser­vien per evi­tar el fisc i fir­ma­ven tots els papers que els duia el marit sense saber què esta­ven fent. És ben trist que una dona de 48 anys i ben for­mada des­co­ne­gui les acti­vi­tats del seu marit, la pro­cedència dels seus ingres­sos o el fet que s'hagi auto­llo­gat el domi­cili, per posar alguns exem­ples. Mirin, això no cola. Ni en el cas d'una infanta d'Espa­nya ni en el d'una dona mit­ja­na­ment for­mada que té cura dels seus interes­sos. La con­fiança en la pare­lla arriba fins a un cert punt, i quan ets una infanta d'Espa­nya has d'anar amb molta cura amb el que fas. Agradi o no va amb el càrrec i amb el sou.

Un cop més queda demos­trat que la monar­quia, per molt que alguns s'hi entes­tin, és una ins­ti­tució del pas­sat incapaç d'adap­tar-se als nous temps. La infanta que va ser pre­sen­tada com a exem­ple que la monar­quia espa­nyola era una monar­quia del segle XXI no ha resul­tat ser més que un miratge. La dona inde­pen­dent i for­mada, la mare de família tre­ba­lla­dora s'ha vol­gut mos­trar als ulls de l'opinió pública com una dona que ha dipo­si­tat tota la seva con­fiança, i la seva firma, en l'home que té al cos­tat sense qüesti­o­nar-se en cap moment res de res. Un com­por­ta­ment més propi de temps pas­sats que dels que vivim. Acabi com acabi el procés, la infanta ha pagat un preu: pas­sarà a la poste­ri­tat com una dona con­fi­ada i desin­for­mada a qui el seu home va enga­nyar. Ella ho ha vol­gut així.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia