Primavera

L'hivern no dura sem­pre i és sabut que, fins ara, la pri­ma­vera no falla i arriba quan toca. En els cors joves, diuen, les fan­ta­sies acu­mu­la­des durant l'hivern aga­fen cos durant la pri­ma­vera. La con­tenció acu­mu­lada que la pri­ma­vera sem­bla alli­be­rar es fa molt evi­dent als països freds. Allà, el seu adve­ni­ment pro­voca un tras­bals, una com­moció. L'apa­rició d'un clima més benigne és rebut amb cele­bra­ci­ons i ritu­als. A Rússia, Stra­vinsky va com­pon­dre la peça musi­cal més influ­ent del segle XX (La con­sa­gració de la pri­ma­vera) a còpia de sons i rit­mes sin­co­pats que volien evo­car els ritu­als pagans de fer­ti­li­tat, amb el sacri­fici d'una jove que moria de tant ballar. Una mica de bon temps i l'ànima russa entra en estats d'exal­tació des­co­mu­nals i tre­me­bunds. A Angla­terra, ha estat regla­men­tari que el lec­tor del The Times que sent per pri­mer cop el cant d'un cucut n'ha d'infor­mar pun­tu­al­ment en una carta al direc­tor. La presència d'aquesta au migratòria es con­si­dera el senyal inequívoc de la bona nova. El music anglès Fre­de­rick Delius, just l'any abans de l'estrena del ballet de Stra­vinsky, va com­pon­dre una ceri­mo­ni­osa peça titu­lada, pre­ci­sa­ment, En sen­tir el pri­mer cucut. Tot i les vari­a­bles que puguin intro­duir els lec­tors del The Times, la tra­dició diu que el pri­mer refi­let d'un cucut en aque­lla illa sol ser el 14 d'abril. L'abril, aquí i allà, és un mes que sem­pre ve car­re­gat de glòries… incer­tes. A Cata­lu­nya, espe­ci­al­ment a la franja lito­ral, la pri­ma­vera és molt més mati­nera. L'anunci del nou cicle fèrtil de la natura queda ins­crit en les mar­ge­res de camps i camins: l'apa­rició dels pri­mers espàrrecs. Estic en con­di­ci­ons d'afir­mar que ja se n'han vist. Aques­tes plan­tes sil­ves­tres pre­sen­ten unes tiges ten­dres però erec­tes que per­me­ten cons­ta­tar d'una manera subs­tan­cial i comes­ti­ble que tenim la pri­ma­vera a tocar. Amb permís de Stra­vinsky i dels angle­sos, a Cata­lu­nya la pri­ma­vera queda ritu­al­ment con­sa­grada amb la degus­tació de la pri­mera truita d'espàrrecs.