A anys llum

Ha arre­lat com a esport naci­o­nal el cos­tum de cri­ti­car als xine­sos la seva faci­li­tat per copiar pro­duc­tes occi­den­tals d'èxit, de manera que s'apro­fi­ten il·lícita­ment de la capa­ci­tat d'inno­vació d'euro­peus i nord-ame­ri­cans sense la des­pesa deri­vada d'aquests pro­ces­sos cos­to­sos. Els que fan aquests retrets tenen tota la raó del món: els empre­sa­ris d'aquí tro­ben sovint que pro­duc­tes exclu­sius paten­tats per ells són fabri­cats sense permís en fàbri­ques asiàtiques i es comer­ci­a­lit­zen a preus imba­ti­bles. Però que els xine­sos tenen una gran capa­ci­tat d'inno­vació és una rea­li­tat, i tota com­pa­ració amb Europa ens deixa en ridícul: la Xina regis­tra cinc vega­des més patents que la UE. Pot­ser que ens espa­vi­lem i aban­do­nem la cul­tura de la queixa.