La Caballé ha cantat

Que la Mont­ser­rat Caballé canta i que ho fa molt bé ho sap tot­hom i, per tant, és cone­guda i admi­rada arreu i se la valora com una per­so­na­li­tat d'alta volada, és a dir, com un d'aquells per­so­nat­ges que en diem cata­lans uni­ver­sals. Dies enrere vaig veure-la entre­vis­tada per Josep Puigbó al Canal 33 de la tele­visió i vaig que­dar seduït per les seves res­pos­tes pon­de­ra­des, per la seva sen­si­bi­li­tat, per la seva segu­re­tat, la sin­ce­ri­tat i valen­tia amb què va con­fes­sar les seves cre­en­ces trans­cen­dents, i per molts altres detalls que no feien altra cosa que aug­men­tar la meva admi­ració vers ella. Tot d'una, però, em va caure del pedes­tal. Va ser quan Puigbó li va pre­gun­tar pel tema de Cata­lu­nya i el movi­ment actual a favor del dret a deci­dir i de la inde­pendència. Aquí va fer una “can­tada” feno­me­nal, i no pas de cap ària o melo­dia d'aque­lles que li sen­tim, sinó una “can­tada” d'aque­lles que s'atri­bu­ei­xen a les per­so­nes que, en alguna ocasió, fallen estre­pi­to­sa­ment en la seva feina. Més o menys com el por­ter del Barça Valdés –un por­ter sen­sa­ci­o­nal, nor­mal­ment–, que en un dels par­tits pas­sats va sor­tir en fals a arre­ple­gar la pilota, bom­be­jada sobre la seva por­te­ria, i encara la busca. Va “can­tar”. La Mont­ser­rat Caballé ho va fer, també, i de quina manera, en les con­tes­tes que va donar a l'entre­vis­ta­dor sobre el tema que he comen­tat. Jo res­pecto pro­fun­da­ment la gent que mani­festa el seu pen­sa­ment encara que sigui con­trari al meu, sem­pre que el raoni amb argu­ments que tin­guin una certa ver­sem­blança. Una per­sona de cul­tura i de pres­tigi no ha de caure en la demagògia d'alguns polítics i sim­pa­tit­zants de deter­mi­nats par­tits. Com pot dir la senyora Caballé –entre altres flo­re­tes que ens va dedi­car– que no admet que se n'hagi d'anar cap a la resta d'Espa­nya la pobra gent cas­te­llana que ara viu aquí? Qui li ho ha dit, això? Els cata­lans, en la supo­sada situ­ació d'inde­pendència, som prou senyors per no moles­tar cap de les per­so­nes que es que­din entre nosal­tres. No hi ha d'haver ni per­se­cu­ci­ons ni represàlies. A la inversa sí que segu­ra­ment ens ho farien. Altra cosa seria que hi hagués gent que se n'anés perquè no sin­to­nitza amb la nova etapa de la nos­tra història. Aquesta seria una altra qüestió i una mos­tra més del dret d'exer­cir la lli­ber­tat, si algú no se sent bé entre nosal­tres i no estima la terra que l'ha accep­tat. Que una per­sona amb la fama de la Caballé s'apunti al bàndol dels que diuen bar­ra­bas­sa­des és, real­ment, molt lamen­ta­ble. Senyora Caballé, canti, però de la manera com ho fa nor­mal­ment... En cas con­trari, no se la pot escol­tar.