Places i plaques

Els noms dels car­rers diuen molt d'una ciu­tat; per això són sovint motiu de con­trovèrsia. N'hi ha que, pot­ser per evi­tar polèmiques, estan nume­rats en un esforç d'ordre i raci­o­na­li­tat. N'hi ha –i no són lluny– que home­nat­gen els ven­ce­dors de guer­res infa­mes. D'altres recor­den noms que per a molts ciu­ta­dans no sig­ni­fi­quen res, només aquell car­rer. En tot cas, la deno­mi­nació dels espais públics és cosa deli­cada. Ara mateix, a Bar­ce­lona, el regi­dor Jordi Por­ta­be­lla (ERC) ha fet notar que el gene­ral Prim té dedi­cats un pas­satge, una plaça, una ram­bla, una estàtua i, de manera indi­recta, el car­rer de Los Cas­ti­lle­jos, mar­que­sat que va obte­nir gràcies a la bata­lla del mateix nom, que va tenir lloc l'any 1860 prop de Ceuta. No està mala­ment per a qui va tenir, entre d'altres, el mèrit de bom­bar­de­jar la ciu­tat. A Girona, la CUP ha dema­nat que es retorni el nom popu­lar de plaça del Car­ril a l'actual plaça Poeta Mar­quina, un escrip­tor literària­ment obs­cur i política­ment tèrbol. Ja fa temps, Oriol Pon­satí-Murlà, fla­mant gua­nya­dor del dar­rer premi Casero (no se'l per­din!), ja havia recla­mat aquest canvi en un arti­cle a La Van­guar­dia (diven­dres 20 de gener de 2012). L'autor pro­po­sava recu­pe­rar la deno­mi­nació històrica de la plaça o dedi­car-la a l'arqui­tecte Josep Claret i Rovira, que va pro­jec­tar el refugi anti­a­eri que s'hi va cons­truir l'any 1938. Curi­o­sa­ment, la importància que con­ce­dim al nomenclàtor no es tra­du­eix en cap cura espe­cial a les pla­ques o la infor­mació que ofe­rei­xen. Si fos així, no es man­tin­dria des de fa una quin­zena d'anys –dit de memòria– una infor­mació con­tra­dictòria a la plaça Lluís Com­panys. Qui con­sulti les pla­ques del nom de la plaça i la ins­cripció de la pea­nya del bust, obra de Josep Maria Subi­rachs, no podrà saber si Lluís Com­panys va néixer el 1882 o el 1883. Ho comento amb un amic i m'explica que la del car­rer dedi­cat a Josep Maria Cor­re­dor també és errònia: diu que el peri­o­dista i escrip­tor gironí és de 1911 en comp­tes de 1912, any en què efec­ti­va­ment va néixer. Es veu que ningú s'ha ado­nat mai de l'error i si algú ho ha fet l'ha con­si­de­rat poc impor­tant. L'errada de la plaça Lluís Com­panys ha estat comen­tada en modes­tos arti­cles com aquest que mai cap auto­ri­tat ha arri­bat a lle­gir o, si ho ha fet, ha obli­dat imme­di­a­ta­ment. Per això, encara avui, si l'ama­ble lec­tor vol saber quan va néixer Com­panys, valdrà més que ho bus­qui a la Gran Enci­clopèdia Cata­lana, que és con­sul­ta­ble en línia, i gratuïtament.