Vall de plors i laments

1) Quants déus hi ha, que no ho serien, si un bon dia els deixéssim d'invo­car. 2) Quants dic­ta­dors hi ha, que no hi serien, si no fos que ens dei­xem enta­ba­nar. 3) Quants vio­lents no hi ha, que no hi serien, si el gran deure comú fos edu­car. 4) Quants cor­rup­tes no hi ha, que no hi serien, sense el vot rein­ci­dent del ciu­tadà. 5) Quan­tes lleis no hi ha, que no hi serien, si es cobrés un impost per legis­lar. 6) Quants sants no hi ha, que no hi serien, si no els haguéssim rega­lat l'altar. 7) Quan­tes vícti­mes no hi ha, que no ho serien, si algú els hagués donat un cop de mà. 8) Quants par­tits no hi ha, que no hi serien, si s'hagues­sin ells sols de finançar. 9) Quants sub­orns no hi ha, que no hi serien, si no fos el desig d'enllu­er­nar. 10) Quants polítics no hi ha, que no hi serien, si es tractés de ser­vir en lloc de ma-nar. 11) Quants ocu­pes no hi ha, que no hi serien, si els pisos fos­sin fàcils de llo­gar. 12) Quants atu­rats no hi ha, que no hi serien, si el pri­mer dret humà fos tre­ba­llar. 13) Quant de ran­cor no hi ha, que no hi seria, si visquéssim la vida en cristià. 14) Quants famèlics no hi ha, que no hi serien, amb les sobres d'avui i de demà. 15) Quan­tes guer­res no hi ha, que no hi serien, si es pro­hi­bis­sin les armes de matar. 16) Quants mons no hi ha, que no hi serien, si penséssim en Déu que el va crear. 17) Quants Judes no hi ha, que no hi serien, si no fos­sin tan fàcils de com­prar. 18) Quants dis­cri­mi­nats no hi ha, que no hi serien, si en l'altre hi veiéssim un germà. 19) Quants lla­dre­gots hi ha, que no hi serien, si tin­gues­sin el mínim per men­jar.

20)  Quants fran­quis­tes voca­ci­o­nals no hi ha, que no se sap si també ho eren en els anys en què Franco va gover­nar. 21) Quants incrèduls no hi ha, que no ho serien, si la fe no servís per sepa­rar. 22) Quants il·legals no hi ha, que no ho serien, si el procés a seguir fos net i clar. 23) Quants nau­fra­gis no hi ha, que no hi serien, si obliguéssim les màfies a embar­car. 24) Quants hipo­te­cats no hi ha, sense sor­tida, lle­vat d'entrar en el banc pis­tola en mà. 25) Quan­tes men­ti­des ha cal­gut sumar, per expli­car la falsa crisi, que ha cap­gi­rat el nos­tre benes­tar. 26) Quanta ver­go­nya no fa veure una platja, sem­brada de morts sense enter­rar. 27) Les cam­pa­nyes en defensa de la vida, en rea­li­tat són atacs con­tra la lli­ber­tat. 28) La crisi econòmica seria tràgica, si la dis­fressa amb què es cobreix no fos real­ment còmica. 29) Quanta fos­cor no hi ha, que no hi seria, si cadascú encengués un llumí amb la seva mà.

30)  Quanta ale­gria no hi ha, però que hi hau­ria, si tots ple­gats ens apliquéssim a esti­mar. 31) Ser cristià en el fons no és altra cosa, que cap­te­nir-se com el bon sama­rità. 32) L'Església del ter­cer mil·lenni neces­si­tarà molt més la humi­li­tat que no l'enginy. 33) Res no pot impe­dir que el pen­sa­ment es declari ara mateix inde­pen­dent. (El lec­tor és lliure d'afe­gir-hi “amén”).