Barricades no tan remotes

L'espec­tre de la guerra es torna a pas­se­jar per Europa però, per segons qui­nes coses, Europa ens queda molt lluny. Més enllà de les adop­ci­ons de la mai­nada –ara des­gra­ci­a­da­ment enca­lla­des–, en la nos­tra ignorància hem asso­ciat sem­pre la Ucraïna pacífica amb un exo­tisme remot i aliè més pro­per a la Rússia cam­pe­rola que no pas als gra­ta­cels de Brus­sel·les. I ara la guerra, aquesta con­ducta tan humana i tan ani­mal alhora, ens allu­nya encara més dels ucraïnesos. Ells volen ser euro­peus però nosal­tres volem que siguin sim­ple­ment remots, pel que pugui pas­sar. És lògic, ningú desitja tenir veïns soro­llo­sos i pro­blemàtics a sota de casa. Ales­ho­res la ignorància deixa pas a la por, al pànic pel pos­si­ble con­tagi dels pneumàtics cre­mats a la plaça i el sabor de la sang a la boca. No, Ucraïna no és a prop, però els seus pro­ble­mes sí. Les difi­cul­tats econòmiques –amb un salari mínim de cent euros al mes– i l'afa­mada cor­rupció política, ingre­di­ents que, com­bi­nats, han pro­vo­cat l'infern als car­rers de Kíev, són desgràcies prou euro­pees. Putin, el piròman de Mos­cou, només hi ha aca­bat d'afe­gir el seu toc, la ben­zina de pro­me­ses econòmiques per tal que no aban­do­nin l'esfera d'influència russa. Però, mal­grat tot, les imat­ges que aquests dies han sor­tit a les tele­vi­si­ons d'arreu del món, amb mani­fes­tants sot­me­sos a una pluja de bales dis­pa­ra­des per les for­ces gover­na­men­tals, trans­me­ten una pro­xi­mi­tat ine­vi­ta­ble. Inde­pen­dent­ment de la ciu­tat a on les arren­quin i dels car­rers a on les parin, les llam­bor­des sem­pre són els pro­jec­tils pobres de l'exèrcit del poble i les bar­ri­ca­des, la seva trista trin­xera. En això, totes les mani­fes­ta­ci­ons incru­en­tes s'assem­blen. Com­par­tei­xen la mateixa des­es­pe­ració ciu­ta­dana i com­par­tei­xen també la mateixa des­pro­porció de la força poli­cial que pretén repri­mir-la.

Dijous, men­tre la pro­pa­ganda pre­si­den­cial negava l'ús de munició real, podíem con­tem­plar gràcies a les imat­ges cap­ta­des per un vide­o­a­fi­ci­o­nat l'abast de la men­tida, la fre­dor dels franc­ti­ra­dors, l'hor­ror dels seus trets. A terra, amb prou fei­nes pro­te­gits pels escuts de fabri­cació caso­lana, s'arros­se­ga­ven els mani­fes­tants tiro­te­jats a distància men­tre els com­panys més valents es juga­ven la vida pro­vant d'eva­cuar-los. Després, qui sap si cons­ci­ents de la mas­sa­cre, pot­ser hor­ro­rit­zats amb la mag­ni­tud de la seva culpa, els manai­res s'asse­ien cor­rents a nego­ciar la pau.