El gran moment de Rajoy

Tot estava pre­vist i tot res­pon a un pla que, també cal dir-ho, les cir­cumstàncies han permès embas­tar amb cre­di­bi­li­tat apa­rent. Superat el “pit­jor moment de la crisi”, ahir al debat de política gene­ral, que ell inter­preta com del estado de la nación, Mari­ano Rajoy va pro­cla­mar que ha arri­bat el moment de rebai­xar la pressió fis­cal. Espa­nya, trom­pe­teja Rajoy amb to impe­rial, “ha tra­ves­sat amb èxit el cap d'Hor­nos”. Encara sort que no va dir el canal de la Mànega, perquè tot­hom sap com va aca­bar la grande y felicísima Armada, més cone­guda com La Inven­ci­ble. Superats, doncs, els vents bra­ma­dors, furi­o­sos i udo­la­dors, “sense tri­om­fa­lis­mes ni auto­com­plaença,” ara toca rebai­xar impos­tos... “a les clas­ses bai­xes i les mit­ja­nes”. És a dir, als que voten. A les grans empre­ses no cal, perquè, amb astúcia con­sen­tida, fa temps que van superar tots els caps aus­trals. Per reduir la pressió fis­cal ina­guan­ta­ble no cal­drien comis­si­ons, ni experts ni man­don­gui­lles, però Rajoy, que ha de fer front a un endeu­ta­ment públic des­bo­cat i impa­ga­ble, ha d'extre­mar ter­mi­nis. Per tant, les mesu­res de gràcia afec­ta­ran el curs fis­cal del 2015, que és quan ell afron­tarà urnes. La mesura i la pro­pa­ganda que se'n deri­varà li podran fer gua­nyar vots. Els vots dels inge­nus que se'l creu­ran o dels resig­nats que es miren el PSOE i se'n fan creus. Senyor Rajoy, se li veuen les inten­ci­ons i la coro­neta, però encara se'n sor­tirà. Sota la superfície, tot és cartró, però el cartró aguanta la para­deta. Auxili!