‘Translations'

Els tòpics i les eti­que­tes són inhe­rents a la comu­ni­cació humana. Solen ser ine­xac­tes, injus­tes, sovint absur­des, però a còpia de clixés dibui­xem les nos­tres par­ti­cu­lars car­to­gra­fies. Vàrem créixer amb aquells acu­dits d'un francès, un ale­many, un espa­nyol i un català. Ho por­tem a dins. Passa arreu. L'altre dia per expli­car-me que els fin­lan­de­sos són tímids em van fer notar la diferència entre un intro­ver­tit i un extra­ver­tit. Es veu que si és intro­ver­tit, el fin­landès parla mirant-se fixa­ment els peus. Si és del tipus extra­ver­tit lla­vors, quan parla, mira fixa­ment els peus del seu inter­lo­cu­tor. Una pri­mera potència a l'hora de riure's de les pròpies desgràcies ha estat Irlanda. De sem­pre, els irlan­de­sos han assu­mit que són impre­vi­si­bles. O per dir-ho com ells: Irlanda és un país on el pro­ba­ble no passa mai i l'impos­si­ble passa sem­pre. Durant el segle XIX el vell Glads­tone, pri­mer minis­tre del Regne Unit, es tren­cava el cap per tro­bar una sor­tida a la “qüestió irlan­desa”. Al final es va ren­dir perquè cada vegada que era a prop de la res­posta, els irlan­de­sos li can­vi­a­ven la qüestió. Escric tot això ani­mat per la notícia tea­tral de la set­mana: els de La Perla 29 han pror­ro­gat les repre­sen­ta­ci­ons de Trans­la­ti­ons/Tra­duc­ci­ons de Brian Friel al seu màgic espai de la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya. Allà hi tro­ba­ran, dra­ma­tit­zada, l'essència de la qüestió irlan­desa sem­pre car­re­gada de res­sonàncies de la qüestió cata­lana: la vida entre dues llengües i dues cul­tu­res, les ten­si­ons entre perifèria i cen­tra­lisme, la tragèdia per­so­nal en el marc de la tragèdia col·lec­tiva... Hi tro­ba­ran, sobre­tot, de quina manera es poden trac­tar tots els tòpics i no dei­xar-ne ni un d'imma­cu­lat. En Friel s'hi va dei­xar la pell en aquesta obra, però va acon­se­guir el gran clàssic irlandès (en llen­gua anglesa) del tea­tre con­tem­po­rani. Trans­la­ti­ons és una obra que li tocava de fer a algun tea­tre públic. Pot­ser per sort s'hi han atre­vit els qui­xots lúcids de La Perla 29. No se la per­des­sin pas.