Fam de millora

No sé si el lec­tor ha vist la foto­gra­fia del papa Fran­cesc abraçant un nen petit dis­fres­sat de papa. El papa mig reia, però el nen plo­rava des­con­so­lat. Segu­ra­ment no s'espe­rava que els seus pares li fes­sin aquesta jugada: pas­sar dels braços fami­li­ars als braços del papa, l'home que governa l'Església catòlica. Va tenir aquells minuts de glòria que, segons War­hol, la vida no nega a ningú. Però aque­lla cri­a­tu­reta no es devia espe­rar que la glòria li arribés tan d'hora. I se'l veia molt enfa­dat. “I ara què? –devia pen­sar–, hauré de pas­sar la resta de la meva vida amb més pena que glòria?” És lògic que no li fes gràcia. A ningú li fa gràcia que dis­po­sin d'ell sense permís. Només que, avui dia, els nens ja no espe­ren a fer-se grans per demos­trar el seu des­a­cord. El dis­gust d'aque­lla cri­a­tura és el dis­gust de tots. Si aquell nen hagués pogut expres­sar-se, hau­ria dit: “No ploro per vostè, papa, cre­gui'm; ploro perquè ja estic tip que els meus pares deci­dei­xin per mi. Comença a ser hora que em con­sul­tin, no li sem­bla?” El papa Fran­cesc li va ende­vi­nar el pen­sa­ment i el va lliu­rar als seus pares imme­di­a­ta­ment. El nen va dei­xar de plo­rar a llàgrima viva, però no va dei­xar de fer mor­ros en tot el dia. A veure si els seus pares apre­nien d'una vegada que no li agra­da­ven les dis­fres­ses. I és que, dis­fres­sar-se, avui dia, no té sen­tit. Res no és el que sem­bla. El papa, per poder can­viar les coses de lloc, neces­sita crear una comissió. I aquesta, segu­ra­ment en neces­si­tarà una altra, for­mada per experts, els quals, abans de posar-se a tre­ba­llar, encar­re­ga­ran una enquesta a una empresa d'estadísti­ques que son­de­jarà l'opinió de la gent. I la gent, abans de con­tes­tar l'enquesta, neces­si­tarà infor­mar-se i, com a mínim, con­sul­tar-ho a algú altre. I així fins a l'infi­nit. No des­carto que, aquell nen, contrària­ment al que he dit abans, no plorés per enuig, sinó pel papa, per la immensa fei­nada que ha de fer per tal d'apor­tar una mica de millora a l'Església, que es dis­posa a viure la Qua­resma en un món que, com més millora, més empit­jora. Perquè no millora en allò que hau­ria de millo­rar. Es des­hu­ma­nitza i es degrada ine­xo­ra­ble­ment, perquè el con­sum ens ha fet per­dre la fam de millo­rar.

Aquest podria ser el lema de la pròxima Qua­resma: fam de millora.