Per no anar enlloc

El règim espe­cial de l'IVA amb cri­teri de caixa ha estat una de les mesu­res més deman­da­des pel col·lec­tiu de les micro­em­pre­ses i els autònoms en els dar­rers anys. Final­ment, i des de gener de 2014, els nego­cis que deci­dei­xin aco­llir-se de manera voluntària a aquest règim tri­bu­tari no hau­ran d'avançar a Hisenda, en la decla­ració tri­mes­tral, l'IVA de les fac­tu­res encara no cobra­des. Òbvi­a­ment, la norma també afecta en les fac­tu­res de des­pesa que no s'hagin pagat, l'IVA supor­tat no es podrà des­gra­var.

Fins aquí la “teo­ria” sobre una llei que, com deia, havia estat llar­ga­ment deman­dada sobre la base que no és equi­ta­tiu que l'Estat ingressi un IVA d'unes fac­tu­res que encara no s'han cobrat i que, fins i tot, podrien no cobrar-se mai. Però, com ja estem històrica­ment acos­tu­mats a com­pro­var, ha arri­bat el desen­vo­lu­pa­ment de la nor­ma­tiva i tot ha que­dat en pràcti­ca­ment res. Les raons són bàsica­ment dues. D'una banda, el regla­ment obliga a l'emis­sor a posar-se d'acord amb el recep­tor de la fac­tura, és a dir, el cli­ent. A la pràctica, el que està pas­sant és que els recep­tors s'estan negant a accep­tar-ho perquè els com­plica la comp­ta­bi­lit­zació de l'IVA i el seu segui­ment. Si l'emis­sor insis­teix corre el risc de per­dre el cli­ent. D'altra banda, la nor­ma­tiva obliga a final d'any a regu­la­rit­zar la situ­ació i pagar els IVA pen­dents, tot i que no s'hagin cobrat. En defi­ni­tiva, per què “com­pli­car-se la vida” si al final tot queda igual?

A finals de 2013 la Cecot, patro­nal que pre­si­deixo, va fer un com­plet estudi, tant entre els poten­ci­als bene­fi­ci­a­ris de la llei com entre les ges­to­ries que els asses­so­ren. El resul­tat no pot ser més cla­ri­fi­ca­dor. El 86% de ges­to­ries afir­mava que no reco­ma­na­rien l'apli­cació del règim d'IVA de caixa. Del con­junt del tei­xit empre­sa­rial, un 56% res­po­nia que no com­pra­rien a un proveïdor que s'adherís al règim d'IVA de caixa. I els resul­tats de les empre­ses peti­tes no són millors. El 87% van con­tes­tar que no pen­sa­ven adhe­rir-s'hi. Les raons poden ser diver­ses, però val la pena des­ta­car que el 49% tenen por de per­dre cli­en­tela.

La rea­li­tat és que les dades agre­ga­des d'empre­ses que s'han adhe­rit al cri­teri de caixa per les liqui­da­ci­ons d'IVA és tan baix que el minis­teri ha con­ce­dit una pròrroga. El millor és la cam­pa­nya de cap­tació des­ple­gada pel propi govern esta­tal. Reco­mana espe­ci­al­ment l'accep­tació a les pimes que tre­ba­llen amb admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, perquè paguen en ter­mi­nis llargs, i les que tenen molts impa­gats!

Per­so­nal­ment, sem­pre m'he mani­fes­tat con­trari a una mesura per liqui­dar IVA pel cri­teri de caixa. El prin­ci­pal argu­ment és que si els flu­xos de cobra­ment es rea­lit­zes­sin dins dels ter­mi­nis que esta­bleix la llei, els nego­cis que liqui­den IVA tri­mes­tral­ment tin­drien molt sua­vit­zat l'efecte finan­cer de tre­ba­llar per meri­tació. Però com que mol­tes admi­nis­tra­ci­ons públi­ques paguen en ter­mi­nis llargs, fora del que marca la llei, senyora o senyor empre­sari, no demani que les admi­nis­tra­ci­ons com­plei­xin la llei, canviï de decla­ració d'IVA!

Si la lec­tura d'aquest arti­cle o la res­posta dels seus cli­ents el con­ven­cen que la com­pli­cació de gestió de l'IVA per cri­teri de caixa no li serà posi­tiva o li pot cos­tar tan­car el negoci per pèrdua de cli­ents, sàpiga que si ja ha fet la decla­ració cen­sal de canvi de cri­teri no podrà fer-se enrere fins a l'any vinent.

En un país nor­mal la legis­lació res­pon al “títol” de la norma i a l'expec­ta­tiva de millora cre­ada. Però en el nos­tre cas, sovint la con­creció pràctica esdevé contrària a les res­pos­tes i supo­sats bene­fi­cis a gene­rar. Espe­ci­al­ment pel gran gruix del tei­xit empre­sa­rial. Per a mos­tra, aquest botó que per no anar enlloc no cal fer-hi l'esforç. Seria més fàcil fer les coses bé. Tan fàcil com par­lar abans amb els interes­sats.