Que no quedi tot en res

Pel mar de fons que hi ha abans de la cele­bració del debat al Par­la­ment sobre la pobresa, fa l'efecte que aca­barà sent poc reso­lu­tiu. Pot aca­bar sent una pluja de bones inten­ci­ons i de denúncies, que no fan falta, i és pos­si­ble que s'aca­bin pre­nent poques deci­si­ons efec­ti­ves, que és l'única cosa impor­tant per evi­tar que la pobresa acabi essent estruc­tu­ral. Ahir les enti­tats que llui­ten con­tra les desi­gual­tats i pels més vul­ne­ra­bles van com­parèixer al Par­la­ment en soli­tari perquè CiU i ERC no van voler que inter­vin­gues­sin en el debat de veri­tat, que començarà demà. Van tor­nar a dema­nar als polítics “un gran pacte” al marge d'ide­o­lo­gies per com­ba­tre la pobresa. Hi ha tres punts per començar: la feina, l'habi­tatge i la renda mínima d'inserció.