Quan el pessebre es fa amb la mirada de les dones

El pessebrisme és un art molt arrelat a casa nostra des del segle XIX ( l’Escola de Barcelona va inventar, el 1912, els diorames i la perspectiva), però, de sempre, els artistes pessebristes que han agafat renom han estat homes, a excepció, potser, de l’escultora de Castellar del Vallès Montserrat Ribes, reconeguda internacionalment i de llarga trajectòria i que avui fa algunes de les figures i escenes més preuades en el mercat. Per donar a conèixer i mostrar la feina d’altres dones artistes i artesanes que també es dediquen a fer pessebres i figures del pessebre, al Centre d’Artesania de Catalunya(CAM), al carrer Banys Nous, a Ciutat Vella, s’hi pot veure l’exposició Pessebrisme, mirades: amb ulls de dona, que, organitzada per la Federació Catalana de Pessebristes, recull l’obra d’una quarantena de dones d’arreu de Catalunya. La imatge que dona la benvinguda a la mostra és una Maria donant el pit al seu fill, una figura de Rosa Maria Bruguera, dels Amics del Pessebre de Badalona. Aquesta figura està en una vitrina acompanyada de, per exemple, una pastora de fang obrint els braços, obra de Carme Juncà Campdepadrós, de l’Associació de Pessebristes de Sant Joan Despí, i d’una dona que fa ceràmica, de Lourdes Navarrete Garcia, de l’Associació Pessebrista de Tarragona. A la vitrina també hi ha la figura d’una caganera, obra d’Aurora Cardona Roda, de l’Associació de Pessebristes de Rubí, i la d’una pastora amb un xai al coll, de Maria Teresa Oliva, de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. Hi ha diversos pessebres exposats en aquesta àmplia sala on habitualment s’exhibeix l’obra de molts artesans i artesanes de casa nostra (siguin joieres, ceramistes, teixidores...), peces que es poden comprar. Els pessebres no es poden comprar, però sí admirar ara que ve Nadal. N’hi ha un on el protagonista és l’Home dels Nassos (d’Aurora Cardona Roda), un altre que recrea una població de la costa amb una barca de vela que s’acosta al naixement (d’Elena Asensio) i un altre on la Sagrada Família són una parella d’artistes que viuen en un taller i s’estan asseguts al terra amb el seu fill enmig de teles, pintures i pinzells (de Montse Santander). L’Associació Pessebrista de Tarragona, amb Maria Antònia Martorell al capdavant, situa el naixement a Ca la Garsa, al call jueu, que és l’únic vestigi arquitectònic que queda de la comunitat hebraica que va viure a la ciutat ininterrompudament des del 1238 fins al 1492. S’han de veure aquests pessebres ambientats en diferents llocs i amb mirada social i afegir-los a la ruta que passa pel pessebre de l’Ajuntament (dedicat a Salvat-Papasseit) i per un d’ambient hebreu al Palau de la Generalitat.