Besar-se

Una gra­vació d'una mica més de tres minuts de la rea­lit­za­dora Tatia Pili­eva és la gran tri­om­fa­dora, aquests dies, a la xarxa. Es tracta de First Kiss, un tre­ball que es ven com el pri­mer petó entre vint des­co­ne­guts, deu pare­lles, i que en rea­li­tat és una ima­gi­na­tiva acció comer­cial d'una marca de roba feme­nina. De fet, si t'hi fixes, les noies que es besen, amb nois o amb noies, i aques­tes també, duen ves­tits, samar­re­tes o saba­tes de la casa que patro­cina aquest expe­ri­ment. De fet, també, les per­so­nes que hi sur­ten –que podrien ben bé ser exem­ples oca­si­o­nals de mane­res de fer urba­nes, com els del blog The Sar­to­ri­a­list– són models, actors o indi­vi­dus més o menys cone­guts i més o menys pro­fes­si­o­nals de l'actu­ació. D'aquí se'n pot deduir un cert engany, perquè el vídeo ens arriba amb la lle­genda que no es conei­xen i que, com qui diu, han estat reclu­tats de manera casual per a l'ocasió. Per des­comp­tat que el mun­tatge és acu­rat i que hi ha una il·lumi­nació i una foto­gra­fia ade­qua­des, i tot això ja pot fer sos­pi­tar que no es tracta d'una acció estric­ta­ment artística o sociològica sinó d'una estratègia per ense­nyar la roba.

I tan­ma­teix, aquest brevíssim catàleg de petons enllu­erna i fas­cina, perquè és cert que els pro­ta­go­nis­tes, en els moments abans de besar-se, no es conei­xen i, per des­comp­tat, mai no s'han fet un petó. Ales­ho­res, sor­geix la pre­gunta: ¿un cop s'han besat, després d'haver-se dei­xat anar pel pen­dent dels cos­sos que s'atre­uen, es conei­xen més? Han aban­do­nat, cer­ta­ment, els ins­tants d'inde­fi­nició i des­con­cert nerviós de l'abans, però, tot i la super­fi­ci­a­li­tat de l'escena, ¿hi haurà algun lli­gam entre ells que no exis­tia abans del petó? Besar-se amb deler satisfà un desig i pro­por­ci­ona un plaer ins­tan­tani i fugaç. ¿És també una via de conei­xe­ment, un ins­tant en què no sola­ment nave­guen jun­tes les llengües sinó el que aques­tes llengües es diran en el futur incert de la tra­ves­sia?