“Suburbia”

El filòsof francès Bruce Bégout va par­lar a Bar­ce­lona fa unes set­ma­nes dels afo­res de la ciu­tat, del que ell en diu “Subur­bia”. La con­ferència, dins el cicle Ciu­tat oberta del CCCB, la va pre­sen­tar la cine­asta i direc­tora de La plaga, Neus Ballús. Bégout va girar el mitjó a qual­se­vol idea prèvia de perifèria dels oients. Per par­lar amb pro­pi­e­tat, crec que poden ser dues grans idees prèvies (teo­ria pròpia): el rebuig (uix, tot allò cen­tri­fu­gat a la perifèria és des­co­ne­gut, fa angúnia o no té interès) i la com­passió (anem de guais i ens mirem els pobris­sells de la perifèria com una gent o unes coses que encara merei­xen d'exis­tir i ser obser­va­des).

Però en gene­ral la com­passió, dis­fres­sada de sim­pa­tia o d'ober­tura de mires, poques vega­des ha tre­pit­jat aquells polígons, aquells bar­ris de puja­des i bai­xa­des, els pisos estrets sense ascen­sor, les cases iso­la­des o els cen­tres comer­ci­als amb el neó que tre­pana la vista. Poques vega­des, aquesta mirada guar­nida de bon rot­llo ha anat fins a Gallecs per fitar els camps, la mosca blanca, per acom­pa­nyar la Maria en el seu cami­nar pen­gim-pen­jam, per rega­lar-li un bombó, per entre­te­nir-se amb el pagès que sua la can­sa­lada, per escol­tar la pros­ti­tuta que no sap d'on traurà els diners, per enten­dre com plo­ren les fili­pi­nes que cui­den els nos­tres avis. Tot això ho ha fet la Neus Ballús i el seu equip a La plaga, amb una mirada que no és com­pas­siva, que no va de guais, que no és buida sinó que, ben al con­trari, és car­re­gada de sig­ni­fi­cat.

En la con­ferència, Bégout va expli­car que els afo­res “és un espai sense límits”, on la nega­ti­vi­tat es con­ver­teix en crítica i cre­a­ti­vi­tat. Als afo­res neix un “nou under­ground”, hi nei­xen expres­si­ons d'una vita­li­tat que no es tro­ben al cen­tre històric, on tot és façana.

Pot sem­blar que els filòsofs s'embar­bus­sen amb teo­ries que sols s'aguan­ten en el seu ter­rat. Però si no fos veri­tat el que deia Bégout, si aquesta vita­li­tat no bategués a la perifèria, no haguera pogut néixer la pel·lícula enten­dri­dora i punyent que és La plaga.