Parlem-ne? ‘Ni hablar!'

Les llengües ser­vei­xen per a comu­ni­car-se, però no només per a això. També són trans­mis­so­res d'uns hàbits cul­tu­rals i d'una certa visió del món, pro­pis de la comu­ni­tat lingüística que té un idi­oma deter­mi­nat com a propi. Tant la cul­tura que s'hi vehi­cula, com la pers­pec­tiva carac­terística, no tenen per què repre­sen­tar un punt supe­rior o infe­rior de qua­li­tat, excel·lència o idoneïtat en relació amb altres idi­o­mes, sinó que són l'expressió d'una diferència: la que cor­res­pon a cada llen­gua, dins el mosaic immens de llengües del món.

Fa anys, vam pre­pa­rar un petit exer­cici com­pa­ra­tiu entre català i cas­tellà que va aca­bar sent un diver­ti­ment. S'hi cons­ta­tava com, en aspec­tes con­crets, sense trans­cendència apa­rent, els dos idi­o­mes opta­ven per unes solu­ci­ons lingüísti­ques que, de fet, expres­sa­ven con­cep­tes abso­lu­ta­ment con­tra­ris per a refe­rir-se exac­ta­ment al mateix. La llista ini­cial d'una vin­tena llarga de casos, sense cap ànim exhaus­tiu, va tenir un cert èxit entre els pro­fes­sors de català per a adults i va cir­cu­lar pro­fu­sa­ment, sense citar-ne la pro­cedència, tal com acos­tuma a pas­sar. Fent-ne memòria, en recordo alguns casos que són il·lus­tra­tius no sols de la diver­si­tat de pers­pec­ti­ves a què al·ludia, sinó també d'una con­tra­po­sició de punts de vista, abso­lu­ta­ment opo­sats.

Per exem­ple, men­tre pel que fa a la dona de sant Josep, nosal­tres en valo­rem la mater­ni­tat i, per això, en diem Mare de Déu, en cas­tellà s'inci­deix en la seva vir­gi­ni­tat: Vir­gen María i no pas Madre de Dios. Mater­ni­tat i vir­gi­ni­tat són, òbvi­a­ment, con­cep­tes antagònics. Men­tre cele­brem que comença un any nou, cap d'any, com el capo­danno dels ita­li­ans, hi ha qui cele­bra just el con­trari, que se n'acaba un altre. Com el fin de año español o la fin de l'année francès. Nosal­tres, dels ous de gallina que no són blancs en diem ous ros­sos i ells hue­vos more­nos, con­cep­tes aquests, de ros­sos i more­nos, que s'opo­sen amb relació al color dels cabells de les per­so­nes. D'ense­nyar algú a fer quel­com en diem ensi­nis­trar i ells adi­es­trar, mots que, al marge de tota con­si­de­ració ideològica, del tot poste­rior al seu ús, sí que repre­sen­ten una diferència de late­ra­li­tat: l'esquerra i la dreta. Entre un poca­ver­go­nya i un sin­vergüenza hi ha una distància colos­sal: no és igual tenir poca ver­go­nya que no tenir-ne gens, que estar-ne sense. Com no ho és mirar-se algú de cap a peus, de dalt a baix, doncs, que fer-ho just al con­trari: de los pies a la cabeza. Ni ano­me­nar els punts de gan­xet pla i revés, enfront de derecho y revés, on resulta que el con­trari de pla és, para­do­xal­ment, derecho, dret. No vol­dria ser dolent, però sí un xic irònic, en subrat­llar com en català fem i en cas­tellà donen: fer un petó, una abraçada, un pas­seig, un tomb, una con­ferència... Mol­tes situ­a­ci­ons que reso­lem amb el verb fer, el cas­tellà ho fa amb dar. Aquí, doncs, si no ens ho fem, ningú no ens dóna res.

Però una expressió prou il·lus­tra­tiva d'una deter­mi­nada manera de ser són les for­mes par­lem-ne o bé ni hablar que, sovint, acom­pa­nyen la res­posta davant d'un tema o pre­fi­gu­ren una sor­tida pos­si­ble a un con­flicte. En català és molt habi­tual i gai­rebé espon­tani, natu­ral, amo­llar un par­lem-ne, com una porta oberta pel que fa al diàleg, escol­tar l'altre, pro­po­sar, deba­tre. Ni hablar repre­senta just tot el con­trari: és tan­car amb un cop de porta qual­se­vol pos­si­bi­li­tat de nego­ci­ació. Par­lem-ne no implica, en abso­lut, haver de donar la raó a l'altre o adme­tre'n la bon­dat dels punts de vista sinó, sim­ple­ment, par­lar-ne, en un exer­cici de doble direcció que també com­porta escol­tar. Ni hablar, en canvi, és la ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació del monòleg auto­ri­tari i sord con­tra la cul­tura del diàleg. Perquè, par­lant la gent s'entén o, com a mínim, s'escolta. En un estat on manen els del ni hablar, és lògic que els del par­lem-ne en vul­guem tocar el dos. Que el tres ja és fora...