La bella tasca de catalanitzar els ordinadors

aig rebre, fa pocs dies, un mis­satge d'una enti­tat cul­tu­ral d'àmbit comar­cal, amb un per­fil prou nítida­ment inde­pen­den­tista. D'entrada, simpàtica, doncs. Em dema­nava si volia mirar la pàgina que havia creat a Face­book i, en cas que la trobés interes­sant, si accep­ta­ria de posar-hi la menció “Me gusta”. Vaig res­pon­dre, tan edu­ca­da­ment com vaig saber, que en cap no posa­ria “Me gusta” sinó, pot­ser, “M'agrada”. No és la pri­mera vegada que m'adono que molts usu­a­ris cata­la­no­par­lants d'inter­net con­ti­nuen usant eines en llen­gua espa­nyola. I no només d'inter­net sinó dels ordi­na­dors matei­xos. A base de pere­gri­na­ci­ons diver­ses, per motius lite­ra­ris o mili­tants, m'he tro­bat alguna vegada, a la seu d'enti­tats que m'aco­llien, en situ­ació d'emprar ordi­na­dors his­panòfons. I això, per exem­ple, al depar­ta­ment de català d'una escola ofi­cial d'idi­o­mes o en una edi­to­rial bar­ce­lo­nina de gran pres­tigi. És clar, que tot­hom faci el que bona­ment li pla­gui. Fer fun­ci­o­nar el seu ordi­na­dor o nave­gar en espa­nyol és un dret evi­dent­ment legítim. Ara bé, és bas­tant evi­dent també que es tracta sovint de dis­tracció, de man­dra, de des­in­terès o de manca de traça. Si ens venen ordi­na­dors que por­ten a les entra­nyes l'espa­nyol per defecte, i si ente­nem l'espa­nyol per­fec­ta­ment bé, per què can­viar? A part del dret també evi­dent i legítim a pre­fe­rir la llen­gua cata­lana, pot­ser perquè els sis­te­mes de mesura d'audiència dels sis­te­mes d'explo­tació i de les grans webs pla­netàries comp­ten cada llen­gua i que, per tant, el lloc de la llen­gua cata­lana als rànquings inter­na­ci­o­nals depèn direc­ta­ment de cadas­cun de nosal­tres. Del gest per­so­nal d'esco­llir la llen­gua que uti­lit­zem.

Avui, com bé tot­hom pot saber, les prin­ci­pals webs tenen una versió cata­lana que no costa gens d'esco­llir. Amb un clic pot haver-n'hi prou per pas­se­jar-se per Goo­gle, Face­book, Twit­ter, Skype, Win­dows Live, Wiki­pe­dia o You­tube en la llen­gua de les Homi­lies d'Organyà. Pel que fa als sis­te­mes d'explo­tació dels ordi­na­dors, cer­ta­ment pot sem­blar més com­pli­cat, i deu ser per això, per exem­ple, que el per­cen­tatge d'usu­a­ris d'Inter­net Explo­rer del Prin­ci­pat que uti­lit­zen la llen­gua cata­lana voreja tan sols el deu per cent. És, cal dir-ho, una misèria. Una misèria per una llen­gua que ha acon­se­guit bas­tir una veri­ta­ble petita potència vir­tual, essent més pre­sent a inter­net que d'altres llengües més par­la­des, i amb una perla a la seva corona: el nos­tre .cat tan digne d'admi­ració, que ha esde­vin­gut en pocs anys el ter­cer domini més uti­lit­zat a Cata­lu­nya.

Expli­car la rea­li­tat d'una situ­ació és neces­sari per poder can­viar-la i avui no m'estaré de fer la pro­moció, a més de l'elogi desen­fre­nat, de Soft­ca­talà, l'eina mare del canvi. Una esplèndida i indis­pen­sa­ble asso­ci­ació cre­ada el 1997 per pro­moure l'ús del català a la xarxa, als ordi­na­dors i de manera gene­ral a les noves tec­no­lo­gies. Ja fa dos anys que pro­po­sen als usu­a­ris una solució fàcil, gratuïta i eficaç per treure's el mal­de­cap d'haver de for­fo­llar pels replecs a vega­des hos­tils dels ordi­na­dors fins a tro­bar les bones opci­ons de canvi de llen­gua. L'eina s'ano­mena Cata­la­nit­za­dor. Fun­ci­ona com una mena d'auxi­liar bellu­gadís que s'esmuny per tots els replecs ja esmen­tats i que cata­la­nitza tot allò que pot ser cata­la­nit­zat. Fa la feina sol, vaja. Es pot tro­bar a www.​sofcatala.​org, comença a pen­car de seguida que se li demana i, gràcies a ell, anem crei­xent.

V