Escac i mat

Els bons juga­dors d'escacs van sem­pre uns quants movi­ments per enda­vant. Abans de moure una peça, pre­ve­uen quina serà la pos­si­ble jugada de l'adver­sari i ava­luen dife­rents pos­si­bi­li­tats. Però també saben que faran escac i mat en el precís moment en què l'altre fa aquell movi­ment equi­vo­cat que els obrirà les por­tes de la victòria. Aquesta és la situ­ació del procés català davant les res­pos­tes del govern i els poders fàctics espa­nyols. Cada jugada que fa els col·loca en una situ­ació més i més com­pli­cada, tant en l'àmbit domèstic com a escala inter­na­ci­o­nal.

La pos­si­ble il·lega­lit­zació de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana és aquest movi­ment de la par­tida d'escacs que estem jugant, pre­ci­sa­ment. Quan els grans poders mediàtics espa­nyols car­re­guen con­tra l'ANC amb acu­sa­ci­ons de col­pisme que vore­gen el ridícul, estan dema­nant al govern espa­nyol que mogui fitxa. I, si ho fan, hau­ran fet el movi­ment que els con­dem­narà a la der­rota ine­xo­ra­ble. Ens dei­xa­ran la par­tida ser­vida per fer escac i mat.

A Madrid, però, encara que­den algu­nes ments una mica asse­nya­des que veuen fins a quin punt una il·lega­lit­zació de l'ANC seria un tret al peu de l'Estat espa­nyol. El sen­tit comú ens diu que no seran tan rucs de fer una bes­ti­esa sem­blant, però en vis­tes dels ante­ce­dents gar­ci­a­mar­ga­lli­ans, d'aquesta gent es pot espe­rar qual­se­vol cosa. No des­car­tem que, un dia d'aquests, el rei quedi des­pro­te­git. Par­lem d'escacs, oi?