Un munt d'elogis

No m'agra­da­ria que quan em mori em poses­sin pels núvols els matei­xos que m'han posat a parir men­tre vivia, tot i que és una rea­li­tat com una casa que ten­dim a mag­ni­fi­car els que ens dei­xen. Adolfo Suárez va estar envol­tat de per­so­nes que es van dedi­car a fer-li la vida impos­si­ble. Pot­ser se li va fer difícil saber qui estava amb ell i con­tra ell i ara els elo­gis sur­ten de totes les boques. Però és inne­ga­ble la seva capa­ci­tat de super­vivència, el caràcter afa­ble que el va aju­dar a fer els can­vis polítics, la seva faci­li­tat de diàleg que el va por­tar a enten­dre's amb aquells amb qui no tenia res en comú, el seu estil mesu­rat que el va fer bus­car el pacte i el con­sens que va saber impri­mir a la Tran­sició, una Tran­sició que no s'enten­dria sense el seu nom.