Revolta sota sospita a Kíev

La presència de l'extrema dreta en les pro­tes­tes con­tra el pre­si­dent Víktor Ianukóvitx –for­ces ultra­na­ci­o­na­lis­tes que no tin­drien cabuda en una democràcia con­so­li­dada– va ser­vir per des­le­gi­ti­mar la revolta popu­lar ucraïnesa. Com també la inter­venció de franc­ti­ra­dors a la plaça de la Inde­pendència de Kíev, un epi­sodi mai acla­rit que es va reve­lar deci­siu per a la cai­guda de l'ante­rior règim, o el suport pre­ci­pi­tat de Was­hing­ton i Brus­sel·les sense cal­cu­lar la reacció de Mos­cou a la pèrdua d'un aliat. Però tot això no hau­ria de fer obli­dar que en les mobi­lit­za­ci­ons del car­rer també van dei­xar la vida molts ciu­ta­dans hon­rats, can­sats de cor­rupció i desit­jo­sos d'un futur millor per a ells i els seus fills.