Opinió

Catalans al TC

L'independentisme ha
de tenir molt clar que
un dels seus principals adversaris són les elits catalanes, en aquest cas les elits jurídiques

Hi ha hagut un aspecte no gaire comen­tat sobre la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per la qual es decla­rava nul·la la con­dició sobi­rana del poble de Cata­lu­nya, i és que la juris­dicció cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyola està com­posta per dos magis­trats d'ori­gen català, Maria Encar­nació Roca i Joan Antoni Xiol Rios, que van votar amb la resta dels inte­grants con­tra la decla­ració del Par­la­ment. La no gaire bona consciència d'arren­gle­rar-se amb el sec­tor més con­ser­va­dor del Tri­bu­nal és pro­ba­ble que impel·lís Encar­nació Roca a fer decla­ra­ci­ons als mit­jans de comu­ni­cació amb la intenció de mati­sar la con­tundència del pro­nun­ci­a­ment per al públic català. La magis­trada pro­vava de defen­sar que la majo­ria de l'òrgan havia assu­mit un supo­sat “dret de deci­dir” i una “crida al diàleg” que, en els ter­mes de la juris­prudència del TC, no sig­ni­fica altra cosa que con­di­ci­o­nar la pos­si­bi­li­tat d'orga­nit­zar una con­sulta cata­lana a una prèvia reforma de la Cons­ti­tució Espa­nyola, la qual
exi­geix àmplies majo­ries a les ins­ti­tu­ci­ons cen­trals i un referèndum en el con­junt del poble espa­nyol. En defi­ni­tiva, que qual­se­vol aspi­ració cata­lana passa perquè la con­ce­deixi la majo­ria naci­o­nal espa­nyola.

La qüestió de fons, i que con­ti­nua essent un tabú a Cata­lu­nya, és que hi ha cata­lans a les altes ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat que són lle­ials al sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol i que, en con­seqüència, actuen con­tra la volun­tat d'eman­ci­pació naci­o­nal cata­lana. La presència d'Encar­nació Roca i de Xiol Rios al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal no sols ens recorda la pro­ver­bial col·labo­ració cata­lana en la con­so­li­dació de l'Espa­nya autonòmica en el pas­sat (amb alguns refe­rents que, sor­to­sa­ment, han arri­bat a la con­clusió que cal donar suport al procés inde­pen­den­tista) sinó que mal­grat el con­text de tensió i la deci­dida intenció per part de les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les de tallar de soca-rel qual­se­vol gest seces­si­o­nista, encara con­ti­nuen par­ti­ci­pant del sis­tema com si no passés res i evi­dent­ment bene­fi­ci­ant-se en ter­mes econòmics i de pres­tigi social de tre­ba­llar per Espa­nya.

Una jurista com Encar­nació Roca, amb un gran bagatge acadèmic en part acon­se­guit pels seus estu­dis de dret civil català, té altres opci­ons més enllà de sumar amb les majo­ries con­ser­va­do­res del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Per començar, podria no haver assu­mit el càrrec de magis­trada. Recor­dem que ella fou nome­nada el 2012, és a dir, dos anys després que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ja con­firmés la seva deriva cen­tra­lista i contrària a l'auto­go­vern català amb la sentència del 2010 sobre la reforma de l'Esta­tut d'Auto­no­mia. En d'altres parau­les, la magis­trada Roca ja sabia cap on anava, ja podia intuir la tensió que es pre­pa­rava i a qui li cal­dria man­te­nir-se fidel si volia man­te­nir la seva posició. Si en algun moment hagués estat en radi­cal des­a­cord amb el trac­ta­ment juris­pru­den­cial que mereix la qüestió cata­lana, a Encarna Roca, a Xiol Rios, o a qual­se­vol dels altres cata­lans que han exer­cit els seus man­dats al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sem­pre els ha res­tat la pos­si­bi­li­tat de dimi­tir. Un gest enèrgic de dig­ni­tat que, per cert, tam­poc no va ofe­rir Eugeni Gay quan es va dic­tar la sentència sobre l'Esta­tut, per bé que almenys aquest magis­trat va tenir la deferència d'eme­tre un vot par­ti­cu­lar favo­ra­ble a la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat de la reforma (pos­si­bi­li­tat, eme­tre un vot par­ti­cu­lar, que ni tan sols han con­si­de­rat ni Roca ni Xiol Rios en la sentència sobre la decla­ració de sobi­ra­nia).

L'inde­pen­den­tisme ha de tenir molt clar que un dels seus prin­ci­pals adver­sa­ris són les elits cata­la­nes, en aquest cas les elits jurídiques, que s'han bene­fi­ciat de l'ordre espa­nyol. Alguns evo­lu­ci­o­nen i assu­mei­xen sacri­fi­cis, a d'altres se'ls pot atraure amb l'incen­tiu de cons­truir un nou estat en el qual tor­na­ran a tenir un paper relle­vant, però els més recal­ci­trants, aquells per als quals només compta el bene­fici imme­diat o l'adhesió naci­o­nal espa­nyola, almenys han de ser posats en evidència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia