Opinió

‘L'Avenç', 400

Celebrem amb goig aquests 400 números de ‘L'Avenç', desitgem èxit, encert i acceptació en tots els que han de venir

L'any 1976, un grup d'estu­di­ants inqui­ets i com­pro­me­sos va deci­dir treure al car­rer una revista d'història. Abans, havien fet algun expe­ri­ment intern a la uni­ver­si­tat amb uns qua­derns que reco­llien apor­ta­ci­ons inno­va­do­res, i poc abas­ta­bles, en un intent de dina­mit­zar la roda rove­llada de la his­to­ri­o­gra­fia ins­tal·lada en la for­ma­li­tat acadèmica. Des del número zero, que va sor­tir a les dar­re­ries de 1976, fins ara han anat sor­tint fins a 400 números d'aque­lla revista. Jaume Muñoz Jofre, en aquest número 400, en fa un repàs sintètic i explica el camí recor­re­gut des del subtítol “Història dels Països Cata­lans”, pas­sant pel de “Revista d'història” fins arri­bar al més ampli i trans­ver­sal de “Revista de cul­tura”. En aquest arti­cle repassa la peripècia del pro­jecte, les eta­pes, els direc­tors, els equips, les ori­en­ta­ci­ons, les difi­cul­tats econòmiques, la recerca de finançament, la superació sin­co­pada de les difi­cul­tats. També s'abor­den els dife­rents pro­duc­tes com­ple­men­ta­ris que començarien molt aviat amb la sèrie breu del números monogràfics dels Grans temes L'Avenç (Imat­ges i fets de la Cata­lu­nya Con­tem­porània, L'Ins­ti­tut-Escola, L'expo­sició inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona de 1929) i con­ti­nu­a­rien fins ara Els plecs d'història local (des de 1986), els Qua­derns d'història d'Amèrica (1987-1989), els Papers del Museu d'Història de Cata­lu­nya (2003-2007) i els Qua­derns del MUHBA (des de 2001). I inclou també un esment espe­cial a la dimensió edi­to­rial que ha asso­lit, final­ment, L'Avenç, amb un catàleg ja ben nodrit, ben triat i molt sòlid.

No es tracta de repas­sar, ara, la història d'aquesta publi­cació, ni de bus­car la seqüència amb l'ante­ce­dent de L'Avenç, que havia mar­cat amb accent espe­cial una època pre­ce­dent, ni d'esta­blir la fili­ació suc­ces­siva dels res­pon­sa­bles de la publi­cació. El mateix Jaume Muñoz ja ho està fent i anirà bé que ho difon­gui ade­qua­da­ment i ens ho faci conèixer.

Avui es tracta, sobre­tot, de subrat­llar el valor i el mèrit d'haver arri­bat fins aquí, i la importància i el repte de la volun­tat de con­ti­nuar a par­tir d'aquí. Si ens limitéssim a fer balanç n'hi hau­ria prou amb repas­sar els índexs dels qua­tre-cents números i remar­car-ne les apor­ta­ci­ons més nota­bles. Però tot el que ja ha pas­sat fins ara són dades cer­tes, cone­gu­des i com­pro­va­bles. Poc o molt, aquests 400 números de L'Avenç s'han incor­po­rat també a la història que des de la seva fun­dació pre­te­nien moure i reno­var. En la valo­ració històrica d'aquests números, tot i saber que no els podem con­si­de­rar d'una manera homogènia, és evi­dent que des­taca per damunt de tot el rigor en els plan­te­ja­ments, la volun­tat d'opi­nar i crear opinió des d'un com­promís inequívoc i una volun­tat bel·lige­rant.

‘L'Avenç' no ha ama­gat mai el cap sota l'ala i no ha defu­git el debat sub­ja­cent a la his­to­ri­o­gra­fia i al pen­sa­ment català con­tem­po­rani, ni ha defu­git la impe­ri­osa neces­si­tat d'anar a bus­car a fora els refe­rents que ens man­ca­ven aquí. Si el pen­sa­ment català s'ha diluït i difu­mi­nat, si hi ha hagut un biaix cap a un pen­sa­ment super­fi­cial i uni­for­mit­za­dor, L'Avenç ha mar­cat un punt d'inflexió i sense con­ces­si­ons a la gale­ria ha mar­cat la pauta, ha asse­nya­lat una opinió, ha ence­tat el com­bat de la dis­crepància argu­men­tada. Ha por­tat el debat intel·lec­tual al ter­reny que li cor­res­pon sense caure en els nom­bro­sos paranys que tro­bem en la super­fi­ci­a­li­tat mani­quea que ho dige­reix tot.

És clar que hi ha qui dis­cu­teix aquesta ori­en­tació més oberta i mis­cel·lània i enyora un plan­te­ja­ment més estricte, cenyit a una revista d'història que pot­ser tin­dria un mer­cat més evi­dent i que reque­ri­ria, però, una con­des­cendència de plan­te­ja­ments que la revista nega en la seva pròpia manera de ser. La tria, en canvi, és ben oberta. “Revista de cul­tura”. Una revista de cul­tura, perquè n'hi ha més. Una matriu lli­gada a la història dels orígens i un con­tin­gut ampli i mis­cel·lani que ho toca tot i decanta cap a un nou huma­nisme del segle XXI. I una volun­tat explícita d'ator­gar gruix, pro­fun­di­tat, anàlisi, reflexió, debat, con­trast a les opi­ni­ons més relle­vants, als sec­tors més inno­va­dors, als lide­rat­ges més evi­dents en tots els camps.

Cele­brem amb goig aquests 400 números de L'Avenç, desit­gem èxit, encert i accep­tació en tots els que han de venir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia