Sang

Va sor­pren­dre ahir el pre­si­dent espa­nyol fent referència a la sang d'espa­nyols i cata­lans, tan bar­re­jada que resulta indes­tri­a­ble la sang dels uns i la dels altres. Mari­ano Rajoy ho deia per demos­trar que la inde­pendència és una cosa a la qual no només no tenim cap dret, sinó que a més a més va en con­tra de la nos­tra pròpia bio­lo­gia. La con­san­gui­ni­tat resulta un ele­ment nou en el debat polític espa­nyol del segle XXI i tots els de la ter­cera via que dema­na­ven al govern del PP que mogués fitxa deuen estar avui una mica menys depri­mits: per fi dei­xarà de trac­tar el més gran pro­blema polític de l'Estat espa­nyol amb els únics argu­ments de l'estricta i immòbil lega­li­tat, sinó que ara també farà ser­vir els de l'ana­to­mia. Ja és alguna cosa. No per­din l'espe­rança.

Es podria objec­tar a Rajoy que ell no és metge, sinó un gover­nant democràtic i que, per tant, s'hau­ria de cen­trar no en la sang dels cata­lans sinó en la volun­tat democràtica que aquests admi­nis­trats seus mani­fes­ten, tant la que van mani­fes­tar en el pas­sat amb un Esta­tut que ell va con­tri­buir acti­va­ment a des­sag­nar, com la que mani­fes­ten ara en el sen­tit de cons­ti­tuir-se de manera pacífica en un cos jurídic i esta­tal propi. A Rajoy li ha cos­tat ado­nar-se que això de Cata­lu­nya no era una febrada pun­tual o la fatiga fin­gida d'un malalt ima­gi­nari. Però li cal­dria anar més enllà. Estar pen­dent de la sang, les vísce­res i els tei­xits com­par­tits està bé per admi­nis­trar una fàbrica de deri­vats car­nis, però no sem­bla el més rao­na­ble a l'hora de trac­tar un país de ciu­ta­dans lliu­res que no es mouen per l'impuls del seu cor­rent san­guini, sinó per la suma de volun­tats rao­na­des que s'expres­sen al seu Par­la­ment.

És pos­si­ble que dimarts vinent, quan al Congrés de Madrid es dis­cu­teixi la demanda del Par­la­ment català de dis­po­sar de com­petències per fer un referèndum, Rajoy apa­re­gui dis­fres­sat amb bata blanca i l'este­tos­copi, pro­meti una futura trans­fusió de diners i apel·li a la sang i l'ADN com­par­tits. No crec que ser­veixi: els cata­lans el que volen és votar el seu futur en una urna, i no que els facin una analítica.