Pròxima parada: consulta

El guió del procés sobi­ra­nista que ens col·loca i des­col·loca s'assem­bla a un text redó de Taran­tino. Com més s'acosta l'impre­vi­si­ble final, s'enca­de­nen les incer­te­ses i les sor­pre­ses. Superat l'abai­xa­dor del Congrés dels Dipu­tats –para i vés-te'n–, arriba l'estació de la con­sulta. Que la con­sulta es farà és una cançó obli­gada que tot­hom amb dos dits de bona volun­tat s'ha impo­sat a Cata­lu­nya. Els diri­gents de les for­ces polítiques més sobi­ra­nis­tes defu­gen, enfa­dats, qual­se­vol altra hipòtesi. Sem­bla que negar-la, negar la pos­si­bi­li­tat que es faci, sigui una moda­li­tat més de pes­si­misme o fins i tot de traïció. D'acord, farem la con­sulta. No serà aquest cro­nista imper­ti­nent qui digui que la Torre Eif­fel és més alta que la Sagrada Família. Però com? És una pre­gunta que hau­ria de tor­tu­rar els més inqui­ets. Mas no es pot arris­car a des­a­fiar el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sense ficar-se en un ves­per. Podria accep­tar la hipòtesi. Podria assu­mir que el punt neces­sari de trans­gressió democràtica és man­te­nir la con­sulta mal­grat la sus­pensió del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. I des­a­fiar l'Estat amb el suport dels cata­la­nis­tes més deci­dits i valents. Mmmm... No ho farà. No sem­bla que ho vul­gui fer. Per tant, no hi haurà con­sulta. O sí... Sem­pre que alguna ment lúcida, en aquest país tan aspre de recur­sos i tan proveïdor de grans enginys, se n'empes­qui alguna que sigui entesa per allò que en diuen comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. S'obre el con­curs d'idees. Més difícils sem­bla­ven la data i la pre­gunta...