Despeses militars

Les auto­no­mies són les cul­pa­bles de les estre­tors i pri­va­ci­ons. Les auto­no­mies s'endeu­ten ale­gre­ment i després pas­sen el pla­tet a l'Estat. Cal fer pas­sar les auto­no­mies per l'adreçador cen­tral i lli­gar-les ben curt perquè no tor­nin a posar en perill l'estruc­tura econòmica i política d'Espa­nya. Qui diu auto­no­mies, diu, sobre­tot, Cata­lu­nya, l'ase de tots els cops. Vostès i jo, amics lec­tors, som rics, mal­gas­ta­dors, tram­po­sos, enre­dai­res, inso­li­da­ris, plo­ra­mi­ques, men­ti­ders, etc. Ens sabem de memòria la llista d'impro­pe­ris. També sabem que els espe­cu­la­dors i els ban­quers que s'han fet la barba d'or a les nos­tres cos­te­lles viuen com a prínceps. Però el secret més ben guar­dat de la crisi econòmica és la des­pesa mili­tar. No el pres­su­post ordi­nari que el Minis­teri de Defensa declara cada any, sinó l'enorme deute que s'arros­sega per la fac­tura d'un mate­rial bèl·lic caríssim –tancs, avi­ons, helicòpters, míssils...– que és obso­let al cap de qua­tre dies i que es triga vint i trenta anys a liqui­dar. Les com­pres d'arma­ment i equips diver­sos estan camu­fla­des en par­ti­des no impu­ta­des al Minis­teri de Defensa, però no se'n parla. Cauen els tabús, la monar­quia es desa­cre­dita tota sola i Cata­lu­nya reclama la inde­pendència a cara des­co­berta, però el desor­bi­tat deute mili­tar con­ti­nua fora del debat públic. Xssst!, és la con­signa. Periòdica­ment ens arri­ben els ecos del debat sobre l'exces­siva des­pesa mili­tar... als Estats Units. I a Espa­nya? El deute que se sol esmen­tar ronda els 30.000 mili­ons d'euros, però tots els càlculs, inclo­sos els dis­pen­dis ordi­na­ris dels exèrcits, topen amb un labe­rint de silen­cis, ocul­ta­ci­ons i eva­si­ves perquè els espa­nyols no sàpiguen fins a quin punt tenen hipo­te­cat el pre­sent i el futur pels deu­tes de defensa gene­rats pels governs del PP i del PSOE. És molt més fàcil i política­ment molt més ren­di­ble acu­sar-nos a vostès i a mi de ser la causa de tots els mals.