L'ètica i el futur de Catalunya

Ens tro­bem en un moment pre­o­cu­pant. Vull par­lar en llen­guatge de l'ètica. L'acti­tud tan­cada del govern espa­nyol a les legi­ti­mes pre­ten­si­ons de Cata­lu­nya situa el con­flicte en un atzu­cac, sense que, per ara, es pugui albi­rar el seu desen­rot­lla­ment i final. Quins són els paràmetres ètics del seu com­por­ta­ment? S'ho ha plan­te­jat així?

Penso que hem d'ava­luar qui­nes són les nos­tres pos­si­bi­li­tats i quins són els camins més acon­se­lla­bles per arri­bar a la nos­tra fita. Sabem que és molt difícil. Hem de reconèixer que la posició cata­lana no és, dis­sor­ta­da­ment, unitària, car, no podem obli­dar, que som una soci­e­tat molt com­plexa, mes­tissa i que sem­pre tindrà un per­cen­tatge de ciu­ta­dans que se sen­ti­ran més espa­nyols que no cata­lans, per les raons que siguin. Com a con­tra­par­tida tenim la nos­tra arre­lada i ferma iden­ti­tat col·lec­tiva, pre­si­dida per la nos­tra cata­la­ni­tat.

Els cata­lans comp­tem amb una potent soci­e­tat civil, en bona mesura repre­sen­tada per l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana i els par­tits polítics que es recla­men ser cata­la­nis­tes, que van des d'una certa esquerra, fins a una dreta autòctona, sovint dia­lo­gant. Dis­sor­ta­da­ment, la segu­re­tat que puguem tenir en la fer­mesa del man­te­ni­ment de les seves con­vic­ci­ons, en els objec­tius naci­o­nals, de certs par­tits, depèn molt de les cir­cumstàncies i dels seus pro­pis interes­sos. Enfront hi ha els par­tits espa­nyo­lis­tes, la força dels quals no podem menys­te­nir, total­ment opo­sats i bel·lige­rants.

Pel que fa a l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, ha obtin­gut resul­tats remar­ca­bles que hem d'ava­luar ade­qua­da­ment, i hem d'agrair el que ha fet, però hem de plan­te­jar si ara es tenen molt clars els objec­tius a asso­lir i de quina manera. El seu paper és fona­men­tal, però els seus líders, si és que exis­tei­xen, han de com­pren­dre que l'objec­tiu d'asso­lir la inde­pendència de Cata­lu­nya, té un con­di­ci­o­nant fona­men­tal: no podem con­ce­bre una Cata­lu­nya inde­pen­dent que no tin­gui un pro­fund sen­tit ètic, en tots els sen­tits, i sobre­tot els de tipus polític. Sóc per­fec­ta­ment cons­ci­ent que la con­cor­dança entre ètica i política és difícil, però hem de pen­sar que per a nosal­tres és indis­pen­sa­ble. En tot cas, i siguin qui­nes siguin les cir­cumstàncies

Altra­ment, podem asso­lir la inde­pendència amb els matei­xos defec­tes actu­als que patim? Òbvi­a­ment, és impos­si­ble ima­gi­nar una soci­e­tat sense ten­si­ons, con­flic­tes i defec­tes, però la crisi actual que patim no pot seguir exis­tint. Tinc molt en compte el con­cepte de canvi social, i faig una espe­cial insistència sobre la dimensió ètica del nos­tre futur, sem­pre molt pro­blemàtic d'asso­lir. Però la que exis­teixi, cal que s'hi apro­ximi, com a con­dició essen­cial. Pot sem­blar que aquest enfo­ca­ment sigui irreal, però hem de llui­tar per asso­lir-lo d'alguna manera i in extenso.

Estic con­vençut que la nos­tra soci­e­tat civil, i les ins­ti­tu­ci­ons que la repre­sen­ten, han d'accep­tar que els objec­tius cal que esti­guin molt influïts per l'ètica, i trac­tar de defu­gir els interes­sos par­ti­dis­tes o col·lec­tius que només defen­sen exclu­si­va­ment la seva ide­o­lo­gia i els interes­sos par­ti­cu­lars

Un exem­ple de la manca d'ètica del govern espa­nyol és l'ofen­siva feta per les ambai­xa­des espa­nyo­les con­tra la decisió de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes d'esde­ve­nir inde­pen­dents. No conec gaire el con­tin­gut dels atacs i de les impu­ta­ci­ons però, si tenim en con­si­de­ració la política infor­ma­tiva del govern espa­nyol, hem de témer molt seri­o­sa­ment que el que diuen no es cor­res­pon­gui amb la rea­li­tat. És a dir, es men­teix... Que trist que es faci ús d'aquests pro­ce­di­ments abso­lu­ta­ment rebut­ja­bles. Quan ells afir­men que tots som espa­nyols, i que ens unei­xen llaços molt pro­funds, on és l'ètica del govern espa­nyol?

En el camp de l'edu­cació el paper de l'ense­nya­ment de l'ètica hau­ria de ser bàsic, i ara no ho és, des de la primària fins a la secundària i la uni­ver­sitària. Hem de començar per aquí, per trac­tar d'acon­se­guir una Cata­lu­nya democràtica autèntica en la qual els prin­ci­pis ètics siguin sem­pre res­pec­tats. Altra­ment, no obtin­drem la Cata­lu­nya que molts som­niem. Sense l'ètica no podem viure els que ens con­si­de­rem demòcra­tes i res­pec­tem els drets humans i el prin­cipi de la bona con­vivència. En con­clusió, crec que gua­nya­rem la nos­tra lluita, però hem d'estar ètica­ment pre­pa­rats per si dis­sor­ta­da­ment no fos així.