Opinió

La columna

Quatre rostres enigmàtics

Van viure dies de glòria i de devastació a Sant Pere de Rodes

Durant el ter­cer Congrés Inter­na­ci­o­nal d'Art Romànic cele­brat fa unes set­ma­nes al MNAC, els par­ti­ci­pants van poder con­tem­plar qua­tre caps de mar­bre pro­ce­dents de la des­a­pa­re­guda por­ta­lada de Sant Pere de Rodes: qua­tre peces que el museu ha pogut reu­nir per pri­mer cop i que hi roman­dran fins al mes de setem­bre.

El grandiós mones­tir, obra única de l'arqui­tec­tura reli­gi­osa medi­e­val, va veure des­a­parèixer amb el temps tots els seus tre­sors, escam­pats en una patètica diàspora. La bíblia monàstica és a la Bibli­o­teca Naci­o­nal de París i mol­tes peces insig­nes del cenobi es tro­ben en col·lec­ci­ons públi­ques o pri­va­des d'Espa­nya, França, la Gran Bre­ta­nya i els EUA. De la fabu­losa por­ta­lada, que ningú no sap com era, n'hi ha una columna al Museu de l'Empordà, un relleu al Museu Marés i altres tros­sos a Pera­lada i a Girona, però mai ningú no havia pogut veure junts aquests qua­tre ros­tres que van con­viure a la façana des del segle XII i que van ser vícti­mes dels espo­lis del segle XIX. L'un prové del Museu d'Art gironí, dos de sen­gles col·lec­ci­ons par­ti­cu­lars i l'altre del Fitzwi­lliam Museum de la Uni­ver­si­tat de Cam­bridge. Fills de l'enigmàtic Mes­tre de Cabes­tany, tenen trets felins, van pen­ti­nats amb rínxols i obren uns ulls gros­sos, amet­llats i bote­ruts, sense nines. Ara poden repren­dre, en la pacífica qui­e­tud del museu, el diàleg que havien man­tin­gut durant tant de temps fins que, com diu el poeta Albert Ser­rano, la monu­men­tal façana va ser “fins a tal punt envi­lida / que és com una hòrrida llaga”. Només ells conei­xen el secret dels dies de glòria i de la ter­ri­ble devas­tació. Jo vaig tenir, fa uns anys, el pri­vi­legi de sos­te­nir entre les mans un d'aquests caps, i em va sem­blar que pesava més del compte, com si arros­segués tota la pesan­tor de nou segles. Tots qua­tre, reu­nits, són la il·lus­tració per­fecta de la sentència cruel de Wal­ter Ben­ja­min: “No hi ha cap docu­ment de la cul­tura que no ho sigui també de la barbàrie.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia