I tu votes?

Per fer-ne via diré el que vull dir ras i curt: si encara anem a votar és perquè en tenim ganes, no perquè les cam­pa­nyes elec­to­rals ens moti­vin. La resta d'aquest arti­cle serà una mati­sació d'aquesta afir­mació, i no necessària­ment per treure-hi con­tundència, sinó més aviat per jus­ti­fi­car-la. És clar que les elec­ci­ons euro­pees són el millor exem­ple per dir el que dic. Ja són prou com­ple­xes per elles matei­xes, perquè no sabem en rea­li­tat ben bé a qui votem: si el can­di­dat que ens demana el vot aquí o si aquests senyors i senyo­res que amb prou fei­nes teníem el gust i que es diuen Juncker, Schulz, Ver­hofs­tadt, Keller o Tsi­pras. Encara més, hi ha can­di­dats d'aquí que es pre­sen­ten com els refe­rents del seu par­tit però en rea­li­tat no són ni caps de llista sinó que estan situ­ats a vés a saber quin lloc d'una llista esta­tal. I fins i tot pot pas­sar que votant segons qui d'aquí pot ser que esti­guis votant en Juncker i en Ver­hofs­tadt al mateix temps o la Keller i en Tsi­pras i vés a saber si també en Schulz a un cos­tat o l'altre.

I si ja costa saber ben bé a qui votes, ja no dic la feina que hi ha per saber què votes. Una mica per aquesta con­fusió, però encara més per la forma i el con­tin­gut de les cam­pa­nyes elec­to­rals. I això val per aques­tes euro­pees i també per les altres elec­ci­ons. S'ha arri­bat a un extrem de pre­fa­bri­cació, que no hi ha per on aga­far-les. Ni les d'uns ni les dels altres. Els mis­sat­ges i els eslògans són per­fec­ta­ment inter­can­vi­a­bles entre par­tits. Fa la sen­sació que se'ls pas­sen els uns als altres: ara tu fes ser­vir aquest que jo ja el vaig gas­tar en l'altra cam­pa­nya i jo aga­faré aquell que vas fer ser­vir tu. Els anun­cis elec­to­rals, les cam­pa­nyes sen­ce­res, són una suc­cessió d'ocurrències que sur­ten de gabi­nets de cam­pa­nya i agències de comu­ni­cació. I, sobre­tot, no hi ha pen­sa­ment, ni ide­o­lo­gia, ni tan sols idees, perquè del que es tracta és de ser innocu, de mini­mit­zar la pos­si­bi­li­tat d'error del can­di­dat més que d'arris­car-se a expres­sar una idea. Hi ha ocurrències, eslògans, mis­sat­ges buits de con­tin­gut que, com en les pel·lícules d'espies, s'auto­des­tru­ei­xen per incon­sistència així que han estat dits. I els debats... Tan encar­tro­nats i de tan poc nivell que, com el de Cañete i Valen­ci­ano, no fan res més que fomen­tar l'abs­tenció.

I a sobre a Cata­lu­nya ens hem com­pli­cat la vida volent-nos convèncer que hem de votar per demos­trar que volem votar una altra cosa. Ja ho deia al prin­cipi: votaré, encara que només sigui per això últim. Però espero que algun dia s'ho facin mirar, ens ho fem mirar.