L'Onze de Setembre
L'Onze de Setembre hauríem de sortir tots els catalans al carrer a defensar l'Estatut davant una eventual sentència adversa del Constitucional. I, si aquesta no és favorable, tornar-nos a manifestar després. Hauríem de protestar les vegades que calgui. És l'única cosa que ens queda.
L'Estatut és la voluntat dels catalans a les urnes i, si ens toquen això i no protestem, no ens estranyem després si la política espanyola monopolitza la catalana i si l'autoritat del nostre Parlament és tan elevada com ara la d'una comunitat de veïns.
Quan de temps més haurem de veure com la política espanyola retalla o retira, en funció dels seus interessos, els nostres drets?
L'Onze de Setembre hem de sortir al carrer i cridar ben fort. Si no, l'única independència a què podrem aspirar és aquella que ens deixi continuar ser com som: espanyols. Per què molesta tant que puguem sortir al carrer a defensar drets que són ben nostres? D'això en diuen radicalitat.
L'Onze de Setembre serem a la manifestació aquells catalans que només aspirem a ser radicalment normals.