Opinió

La piscina

Ningú no va llançar Artur Mas ni CDC a cap piscina, sinó que la piscina s'ha anat omplint any rere any també amb l'esforç de Mas i del seu partit

Quan escric això no sé què haurà pas­sat a les elec­ci­ons euro­pees. En l'àmbit català, el dilema era si gua­nyava CiU o gua­nyava ERC (tot sigui dit, el país ha can­viat moltíssim en 5 anys si el dilema és aquest). A les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals sem­bla que es man­tindrà aquesta tònica, i a les cata­la­nes, si no és que hi ha una coa­lició antre amb­dues for­ces, també. Per tant, ens tro­bem en una dinàmica sem­blant a la dels anys 30, el dilema Macià o Cambó (que va gua­nyar Macià), amb una única diferència: el que podríem ano­me­nar el par­tit de Cambó s'ha trans­for­mat, porta ara una este­lada i lidera el procés d'auto­de­ter­mi­nació. Repe­teixo: CiU s'ha trans­for­mat, porta una este­lada i lidera el procés d'auto­de­ter­mi­nació. Poca broma amb la Lliga del segle XXI.

Hagi gua­nyat qui hagi gua­nyat, em pre­o­cupa una cosa: el res­pecte mutu, la uni­tat d'objec­tius, el repar­ti­ment lle­ial del tre­ball i sobre­tot la veri­tat. La veri­tat exis­teix: és opi­na­ble, sí, sem­pre, però exis­teix. I el can­di­dat d'ERC en aques­tes elec­ci­ons, Josep Maria Ter­ri­ca­bras, va fer aquesta vegada la metàfora de la pis­cina: “Artur Mas està fent un paper digníssim. Això no vol dir que ell sigui el procés, perquè ell s'hi va afe­gir, ja que quan l'11 de setem­bre del 2012 va pren­dre la decisió de cons­truir estruc­tu­res d'estat, no es va tirar a la pis­cina, l'hi van tirar i s'hi va dei­xar tirar. Ell només havia de mirar si hi havia aigua o el Duran i Lleida.” Ja dic que no em pre­o­cupa aquesta afir­mació per cap pro­blema elec­to­ral, atès que escric aquest arti­cle quan ja no es pot votar: em pre­o­cupa en honor a la veri­tat i al futur del procés. Em pre­o­cupa com a acti­tud. I com a pre­ce­dent.

La pis­cina la fem tots, i el pre­si­dent Mas no és una per­sona més. Ni ell és una per­sona més, un acom­pa­nyant qual­se­vol, ni CDC és un par­tit com qual­se­vol altre: CDC, amb tots els res­pec­tes pel paper “digníssim” que fa cadascú, és la clau del procés. Sense la trans­for­mació que ha fet el par­tit “dels mode­rats” durant els últims 10 anys, el procés pot­ser exis­ti­ria però de cap manera seria un procés polític sinó només social. Les mani­fes­ta­ci­ons al car­rer, que tam­poc són ali­e­nes a la com­pli­ci­tat dels par­tits (no ho obli­dem), no tenen cap uti­li­tat si no hi ha una trans­for­mació política efec­tiva, i CDC ja l'havia feta abans. Ningú no va llançar Artur Mas ni CDC a cap pis­cina, sinó que la pis­cina s'ha anat omplint any rere any també amb l'esforç de Mas i del seu par­tit. “El procés” que vivim és molt interes­sant, però és indes­tri­a­ble, i subrat­llo indes­tri­a­ble, d'un altre “procés” política­ment apas­si­o­nant com és el que des de fa anys (i no pas a par­tir de l'11 de setem­bre del 2012) expe­ri­menta CDC en la cons­trucció d'un nou ima­gi­nari polític cen­tral.

El mèrit que hi han tin­gut altres par­tits, com ara ERC, és també evi­dent: ha aguan­tat l'aposta inde­pen­den­tista des de fa molts més anys, va posar en evidència les con­tra­dic­ci­ons del soci­a­lisme català i va moder­nit­zar un inde­pen­den­tisme fins ales­ho­res quasi anti­sis­tema. Bravo. Però la pis­cina s'ha omplert entre tots: car­rer, enti­tats, polítics d'un cantó i polítics de l'altre. Avui ja no estem davant de cap Macià con­tra Cambó, sinó davant d'un Macià repu­blicà i un Macià de gran espec­tre cen­tral que han deci­dit col·labo­rar. La notícia era bona, era històrica, era garan­tia d'èxit. Alguns cre­iem que ho ha de con­ti­nuar sent. D'altres sem­bla que vul­guin bui­dar la pis­cina, i no d'aigua, sinó de per­so­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia