Serenitat relativa

Amb 40.000 inte­grants, la comu­ni­tat jueva belga vivia en una sere­ni­tat rela­tiva perquè no patia cap atemp­tat des dels anys vui­tanta. El museu Jueu de Brus­sel·les tam­poc havia rebut cap amenaça. Però l'atac per­pe­trat la vigília d'una jor­nada elec­to­ral tri­ple (euro­pees, fede­rals i regi­o­nals) ha dei­xat glaçats polítics i ciu­ta­dans. I es fa estrany, la veri­tat, perquè, com recorda el Congrés Jueu Euro­peu, l'atac té lloc només dos anys després del cas Moha­med Merah, el fran­co­al­gerià que va matar al sud de l'Estat francès qua­tre jueus (tres d'ells menors) i tres mili­tars. París i Brus­sel·les posen ara en alerta els punts calents de la comu­ni­tat jueva. Però fins quan? L'anti­se­mi­tisme con­ti­nua pre­sent a Europa i l'auge de l'extrema dreta n'és només un símptoma.