Recels de sempre, però alimentats

L'admi­nis­tració sem­pre ha fet ser­vir d'argu­ment la frase “tot­hom sap que és neces­sari, però ningú ho vol al cos­tat de casa” per jus­ti­fi­car l'ober­tura d'un abo­ca­dor o una presó en un muni­cipi. Part de raó tenen, és clar, però no hi ha res pit­jor quan apa­rei­xen pla­ta­for­mes veïnals contràries com l'opa­ci­tat infor­ma­tiva, les mit­ges veri­tats, els incom­pli­ments de ter­mi­nis i la len­ti­tud per omplir-les cada vegada de més i millors argu­ments en comp­tes d'emprar la peda­go­gia i cores­pon­sa­bi­lit­zar i fer par­ti­ci­par la ciu­ta­da­nia. I un clar exem­ple d'això és el pro­blema amb els resi­dus al Vallès, amb poc con­trol, amb la implan­tació de models que no són tan modèlics i el tan­ca­ment de l'abo­ca­dor de Coll Cardús, anun­ciat i incom­plert fins a set vega­des.