Opinió

Impressions i poca cosa més

En les europees res ha quedat més clar que es tractava d'una gimcana d'interessos que passava com una competició de principis

Un cop pas­sa­des les elec­ci­ons euro­pees, sem­bla que la vida política s'ha decan­tat pels grans temes: l'abdi­cació, la renúncia del cap de Poli­cia i la recons­trucció de Can Vies amb l'alcalde en un intens atac de “caqueta”, segons la pie­tosa Pilar Rahola. Ha estat engres­ca­dor arri­bar a veure com l'euro­di­pu­tat Ter­ri­ca­bras ha après, final­ment, la mecànica de posar-se les ulle­res. Acte vehe­ment i epi­fa­nia, entre altres; també s'ha apre­ciat la cone­guda idea que la política porta mol­tes satis­fac­ci­ons i si tot surt mala­ment sem­pre es pot escriure un lli­bre; així que de cara a la tar­dor veu­rem com es desen­vo­lupa la collita: “Les con­ver­ses secre­tes de Rubal­caba per atu­rar la tem­pesta Chacón.” També es reve­larà com la Chacón ha anat a Miami, per entre­nar-se i esde­ve­nir “la tem­pesta per­fecta”. La uni­tat de pen­sa­ment en el PP ha estat para­digmàtica; és a dir que has de córrer amb la manada perquè si tens una lesió la resta del grup es con­ver­teix en llops; així ho va sen­tir el senyor Alejo i els dos mil vots que a dar­rera hora li van man­car. En les euro­pees res ha que­dat més clar que es trac­tava d'una gim­cana d'interes­sos que pas­sava com una com­pe­tició de prin­ci­pis. Un polític és com un entre­na­dor de fut­bol —un Cholo Sime­one qual­se­vol–: has de ser prou llest per enten­dre el joc i a la vegada prou curt per pen­sar que és impor­tant. Ja que en “l'alta política” una pro­posta absurda no és un incon­ve­ni­ent sinó una mera con­train­di­cació; però per viure de ple en aquesta i altres con­tra­dic­ci­ons no hi ha res més admi­ra­ble que la “curta memòria”; la qual no recorda ni que hi ha un ser­vei d'heme­ro­teca.

Amb una certa assiduïtat quan par­lem de polítics ens refe­rim als dels par­tits, però obviem aquells que fan política uni­ver­sitària, niu d'incom­pa­ra­bles mes­qui­ne­ses i edredó que ser­veix per tapar unes man­can­ces gegan­ti­nes en el món de l'edu­cació que pas­sen de pares a fills sense cap mena de detecció o pro­grama d'higi­ene.

En política, les cre­en­ces i con­vic­ci­ons dels fidels són quasi sem­pre obtin­gu­des de segona mà, per això és tan bar­roc el diàleg cons­truc­tiu en les tertúlies. La majo­ria d'argu­ments vénen pro­vo­cats per un rumor bàsica­ment perquè viatja de manera més ràpida mal­grat no s'esti­gui quiet i demà a escol­tar-ne un altre. A la pre­gunta si la política és per natu­ra­lesa cor­rupta he de mati­sar que és l'exer­cici dels nego­cis el que cor­romp qual­se­vol cosa que toca; esports, lite­ra­tura, art, sin­di­cats, muni­cipi. El capi­ta­lisme s'ha d'encer­clar d'un entorn no capi­ta­lista, ales­ho­res en aquest buit no hi ha espai per a la cor­rupció. L'eficàcia de la política es mesura en la ignorància dels fets i les dades estadísti­ques. En el meu món ideal: la política és una pro­fessió a temps com­par­tit per cadas­cun dels mem­bres de la soci­e­tat que es dedi­quen a pro­te­gir els drets i els pri­vi­le­gis de cada ciu­tadà lliure i que amb con­vicció con­ti­nuen per pre­ser­var la bon­dat de la cul­tura here­ditària.

La política de l'estat espa­nyol en el seu des­con­si­de­rat cap­te­ni­ment cap a la casuística cata­lana, el porta a ima­gi­nar qual­se­vol tipus de cala­mi­tats euro­pees i/o mun­di­als. Aquesta con­ti­nu­ada i eficaç alarma social sem­bla que com­porti una sèrie d'esde­ve­ni­ments apo­calíptics que si bé amb un fona­ment pre­cari ser­vei­xen perquè les aspi­ra­ci­ons es que­din cur­tes i tot retorni a unes vies cone­gu­des. Aquesta vegada sem­bla que les volun­tats de Cata­lu­nya estan una mica més sen­ce­res que en èpoques ante­ri­ors. Una vul­gar con­clusió del que acabo d'escriure és que la política actual és la sis­temàtica orga­nit­zació de l'odi naci­o­nal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia