Tercera república, tercera via

És només una hipòtesi, però per­me­teu-me plan­te­jar-la. Crec que és cor­recte afir­mar que, a hores d'ara, apro­xi­ma­da­ment la mei­tat de l'esquerra espa­nyola –la política i, espe­ci­al­ment, la social– ja està fora del règim que prové de la Tran­sició. De fet, els resul­tats de les elec­ci­ons euro­pees així ho cons­ta­ten, amb una distància de menys de vuit-cents mil vots entre el PSOE i la suma d'Esquerra Unida i Podem. A par­tir d'aquí, el procés de coro­nació exprés de Felip VI i la nul·la dis­tinció entre el PSOE i el PP pot con­tri­buir a un esfon­dra­ment encara més greu d'un soci­a­lisme espa­nyol amb greus pro­ble­mes ideològics i d'orga­nit­zació.

Seguint aquest fil, és rao­na­ble pen­sar que, en no gaire temps, les bases de l'esquerra espa­nyola –igual que en altres moments històrics– podrien optar per empènyer amb decisió cap al canvi de règim i impul­sar la III República espa­nyola. Arri­bats aquí, el dilema es plan­te­ja­ria un cop més. Què hau­ria de res­pon­dre el sobi­ra­nisme català davant la pre­vi­si­ble demanda de suport?

A hores d'ara, el cata­la­nisme polític està com­ple­ta­ment fora del règim de la Tran­sició. Només hi que­dava Duran Lleida i va haver de desis­tir en poques hores de donar suport a la monar­quia. Així que la decisió seria com­pli­cada. Els repu­bli­cans espa­nyols no han acon­se­guit mai –ni en la pri­mera república ni en la segona– tom­bar la monar­quia sense la inter­venció en bloc de les for­ces polítiques cata­la­nes. Però CiU diu que està en estat de “des­con­nexió” i ERC fa vint anys que és doc­tri­nal­ment inde­pen­den­tista.

Inhi­bir-se del con­flicte podria ser perillós, sobre­tot en cas de victòria de la reacció. Però impli­car-s'hi com­por­ta­ria un ajor­na­ment, una vegada més, de l'eman­ci­pació naci­o­nal dels cata­lans... Al final, resulta que la ter­cera república també seria la ter­cera via. La hipòtesi queda plan­te­jada.