Pla

Qui gosa­ria avui dis­cu­tir la presència cen­tral de Josep Pla en la lite­ra­tura cata­lana del segle XX? Qui gosa­ria avui dub­tar que Pla va acon­se­guir un estil propi, el tro­feu més pre­uat de qual­se­vol escrip­tor? Qui no s'ha ado­nat que, dar­rere d'aquest estil, va acon­se­guir crear el seu per­so­natge més memo­ra­ble: Josep Pla? Cada gene­ració rein­ter­preta els seus clàssics, i és així com pels pro­gres dels sei­xanta Pla era un vell reac­ci­o­nari obse­dit pel valor de la moneda i massa ben vist per la gent del règim. Pels de la tran­sició, que ja van tenir l'obra com­pleta a l'abast, Pla va ser el mes­tre que els va ense­nyar a lle­gir i escriure en un català sense enra­ve­na­ments i que els va ofe­rir un relat del país que anava més enllà de les febra­des radi­cals dels joves del moment. Amb el temps i cada vegada més, Pla és lle­git sinó com un heroi (vegeu el recent i reco­ma­na­ble lli­bre d' Enric Vila), almenys com un autèntic resis­tent que ofe­reix al país i a la seva llen­gua l'esforç colos­sal i per­sis­tent d'una obra com­pleta monu­men­tal. Vet aquí les cre­den­ci­als que pre­senta l'home­not de Llo­friu. I amb tot la situ­ació és para­do­xal: els lli­bre­ters –fins i tot els de la seva vila natal de Pala­fru­gell– no poden aten­dre deman­des del públic perquè no es ree­dita la seva obra com­pleta. Tro­bar un volum o un altre en una lli­bre­ria ha esde­vin­gut exer­cici de bibliòfil. La seva obra segueix, bàsica­ment, sense tenir tra­duc­ci­ons amb pro­jecció... Ens podem per­me­tre tants des­cuits? Per això m'ha sem­blat exem­plar i simp­tomàtic el gest d'un grup de ciu­ta­dans –gent del país, que se'l coneix, que el tre­pitja i el pedala– que han vol­gut anar a visi­tar la Fun­dació Josep Pla per fer cons­tar la seva per­ple­xi­tat davant la situ­ació. Han apro­fi­tat el viatge, és clar, per pas­sar pel cemen­tiri de Llo­friu, tan petit i ben endreçat, i lle­gir alguns frag­ments de l'obra com­pleta a l'escrip­tor, i han pujat, em diuen, al far de Sant Sebastià a tor­nar a lle­gir Pla, el que explica el ter­ri­tori. Pot­ser petits ges­tos com aquest ens sal­va­ran. Vivim en un país con­dem­nat a refiar-se de les ener­gies de petits grups de gent tan devota com per­plexa.