Una interpretació de Duran

S'espe­rava el con­sell naci­o­nal d'Unió d'aquest dis­sabte perquè Duran I Lleida aclarís les inten­ci­ons que ha insi­nuat en l'última set­mana. Vanes expec­ta­ti­ves. La mode­ració congènita del líder d'Unió és incom­pa­ti­ble amb les coses clares i les reac­ci­ons diàfanes. Només actu­ant així es pot acon­se­guir man­te­nir-se incom­bus­ti­ble durant més de trenta anys a la pri­mera línia de la política. Ja ho he dit altres vega­des i jo també em faig pesat: l'única vegada que Duran ha assu­mit res­pon­sa­bi­li­tat de govern va ser quan va exer­cir de con­se­ller de Gover­nació (quan se'n va segre­gar, per cert, la res­pon­sa­bi­li­tat sobre poli­cies i bom­bers) i només va estar uns mesos en el càrrec. Tam­poc no hi havia motius clars per a aque­lla renúncia, però és obvi que gover­nar crema més que fer la viu-viu dins el par­tit i la coa­lició.

La qüestió és que Duran, ja el conei­xem, neces­sita periòdica­ment pro­ta­go­nit­zar epi­so­dis no més tumul­tu­o­sos que una tem­pesta en un got d'aigua perquè es parli d'ell i, sobre­tot, per aparèixer davant de l'escena com una figura impres­cin­di­ble. Per fer-se pre­gar o perquè els seus pre­guin per ell, que per alguna cosa es diuen cris­ti­ans. Ho van fer el PP i el PSOE, i aquest dis­sabte els seus.

Jo com­par­teixo l'anàlisi que el que ha pas­sat ha estat un nou epi­sodi d'afany de pro­ta­go­nisme de Duran. Però alguna cosa més hi ha d'haver, almenys aquesta vegada. Perquè les aigües de l'escena política estan real­ment mogu­des (oi, Pere Navarro?) i si no ha arri­bat encara, ja arri­barà el moment en què alguns polítics s'hau­ran de retra­tar de manera clara. Duran està efec­ti­va­ment com­promès amb el dret a deci­dir i la con­sulta, però ningú ignora que, més enllà d'aquest epi­sodi del procés, ell és con­trari a la inde­pendència, i això por­tarà un dia la coa­lició CiU a una cruïlla deci­siva. La reflexió de Duran, com sem­pre, és en clau per­so­nal. I, per tant, sóc de l'opinió que està bus­cant una sor­tida digna per a ell abans que la con­sulta l'atro­pe­lli a ell i el seu par­tit i es tren­qui la coa­lició CiU. Duran, per mi, busca tenir una reti­rada heroica, a l'altura del seu ego, i que el seu par­tit, ja sense ell, pugui fer una tran­sició per poder man­te­nir-se unit a CDC i dema­nar el doble sí en el referèndum. I d'això és del que ha de par­lar amb Mas. El temps dirà què pas­sarà. I aquesta vegada sí que el temps no és inde­fi­nit.