Segona part

L'altre dia em pre­gun­ta­ven què n'espe­rava de la segona tran­sició que comença a par­tir de demà amb la coro­nació del que fins avui era príncep d'Astúries i de Girona, Felip de Borbó. I per mirar de res­pon­dre amb conei­xe­ment de causa vaig anar a mirar al dic­ci­o­nari què s'entén per tran­sició, perquè és una paraula que m'evoca una altra època, un altre temps. No en va la pri­mera, de tran­sició, va ser­vir perquè sor­tint d'una dic­ta­dura visquéssim en democràcia i en un estat de les auto­no­mies que ara sem­bla liqui­dat. Amb la defi­nició del DIEC a la mà he tin­gut una agra­da­ble sor­presa. Aquesta tran­sició, la segona, en un con­text de monar­quia cons­ti­tu­ci­o­nal o amb un espe­rit repu­blicà crei­xent, s'hau­ria de per­me­tre desen­vo­lu­par tal com s'entén i recull el dic­ci­o­nari, i la trobo molt interes­sant. Mirin: “Un procés polític no vio­lent pel qual una comu­ni­tat modi­fica la seva forma de gover­nar-se.” Sem­bla que esti­gui feta expres­sa­ment per a l'ocasió i per la situ­ació que vivim, però és el que sig­ni­fica. Res més. Acon­se­guir, doncs, que es complís ple­na­ment el seu sig­ni­fi­cat per mi ja seria un èxit. I aquest seria l'autèntic canvi. Tant de bo que el rei Felip VI ho afa­vorís. Hi ha qui hi con­fia. Molt em temo, però, que en aquest movi­ment de peces que ja se'ns ha dit que no era casual, atesa la tar­dor que ens espera, es busca un tri­ple objec­tiu: atu­rar el procés català, impe­dir que el País Basc s'hi sumi i, de retruc, rebai­xar el males­tar social per l'atur i les reta­lla­des. El que no veig clar és com ges­ti­o­na­ran una rea­li­tat en què la ciu­ta­da­nia cada cop més ha girat l'esquena al model bipar­ti­dista –par­tits que donen ober­ta­ment cober­tura a la monar­quia– i que té una deri­vada cap a una esquerra més repu­bli­cana. Pot­ser no per con­vicció però sí per neces­si­tat. I igno­rar les neces­si­tats del poble no pot ser bo. Rei, vir­reis i esbir­ros ho hau­rien de saber i no mirar a una altra banda. No crec que cal­gui ree­di­tar encara que sigui amb pre­te­sos tocs de moder­ni­tat una monar­quia que aca­barà sent una segona part de la que aca­bem de liqui­dar.