Opinió

La via Iceta

Vol el Partit Socialista de Catalunya que hi hagi referèndum el 9 de novembre o no? I, en cas afirmatiu, hi votarà no, sí - no o sí - sí?

Aquests dies s'ha lloat una frase de Miquel Iceta, ara per ara, el can­di­dat que té més pos­si­bi­li­tats d'esde­ve­nir pri­mer secre­tari del Par­tit dels Soci­a­lis­tes de Cata­lu­nya (PSC). La frase diu així: “El PSC es va crear per no haver de triar entre el pare i la mare, entre Cata­lu­nya i Espa­nya.” La va recor­dar Pere Navarro diu­menge en el seu dis­curs de comiat de pri­mer secre­tari i la vam escol­tar fa temps a Carme Chacón. Als soci­a­lis­tes aquesta frase els fa molta gràcia i no acabo d'enten­dre per què si resulta que a la vida hi ha vega­des en què les pare­lles, per més ben avin­gu­des i indis­so­lu­bles que sem­blin, a vol­tes se sepa­ren i es divor­cien i els fills han de triar si es que­den amb el pare o amb la mare. O, pit­jor, un jutge escull per ells i deci­deix amb quin dels dos pro­ge­ni­tors ani­ran a viure.

No crec que sigui un bon exem­ple per par­lar de la relació entre Espa­nya i Cata­lu­nya, però si resulta que algú ho fa per desa­cre­di­tar el procés de tran­sició naci­o­nal, bé deu valer con­tra­ar­gu­men­tar-lo sense haver d'anar més enllà, per exem­ple, forçant la metàfora amb els casos de mal­trac­ta­ments, violència de gènere i tota la pesca.

Jo diria que tot ple­gat és més sen­zill, almenys a mi m'ho sem­bla. El pro­blema del PSC de Pere Navarro no ha estat de lide­ratge i comu­ni­cació com s'ha afa­nyat a dir l'ofi­ci­a­li­tat, sinó de des­con­nexió amb la soci­e­tat cata­lana. Aquesta és la causa pri­mera i última de l'apri­ma­ment i la insig­ni­fi­cança política crei­xent del par­tit de Navarro, Balmón, Cor­bacho i, també, Iceta, el qual, en aquesta set­mana de gira a la recerca dels avals que el con­ver­ti­ran en can­di­dat a la pri­mera secre­ta­ria, ha insis­tit en la posició d'estar a favor d'una con­sulta “legal i acor­dada”. Per aquesta via ni avançaran, ni remun­ta­ran ni tan sols s'esta­bi­lit­za­ran perquè és pre­ci­sa­ment aquesta posició la que ha des­con­nec­tat el PSC de la rea­li­tat política del país. Perquè aquesta res­posta no val per con­tes­tar si s'està a favor del dret a deci­dir quan se sap que tant el PP com el PSOE con­si­de­ren que cap con­sulta sobre la inde­pendència pugui ser legal i, en con­seqüència, no en volen acor­dar cap. Lla­vors, quin sen­tit té insis­tir-hi, quina política es pot fer per aquest camí?

Miquel Iceta té un do espe­cial per fer fra­ses engi­nyo­ses i per a la dialèctica, de manera que la pre­gunta la res­pon empes­cant-se el següent rao­na­ment: com que està con­vençut que la con­sulta no es farà ni el 9 de novem­bre que ve ni mai, afirma que no vol fer política sobre el que no pas­sarà.

Aquesta afir­mació és absurda en ella mateixa, però dita per un soci­a­lista que es deu decla­rar pro­gres­sista també és, a més a més, des­ho­nesta. Ara: no és la pri­mera vegada que la sen­tim d'un soci­a­lista: l'expre­si­dent del govern espa­nyol Felipe González ja va des­pat­xar la qüestió de la inde­pendència de Cata­lu­nya dient que no suc­ceirà perquè és impos­si­ble.

Però, ¿que no era veri­tat que la política era l'art de fer pos­si­ble els anhels i els ide­als de la gent, encara que sem­blin uto­pies? En defi­ni­tiva, ¿l'art de fer pos­si­ble l'impos­si­ble? La res­posta és tan òbvia i s'ha exer­cit tan­tes vega­des al llarg de la història que no paga la pena entrar-hi. De fet, el 29 de juny de 2012, en unes jor­na­des de la Fun­dació Cam­pa­lans sobre fede­ra­lisme, auto­go­vern i dret a deci­dir, el seu pre­si­dent, Miquel Iceta, va dir que “el referèndum ja es pot fer, si es vol, només cal que ho votin dos terços de la cam­bra”.

En fi, la qüestió que té plan­te­jada el PSC, el de Navarro i el d'Iceta, és tan sen­zi­lla que l'enginy i la gràcia dialèctica són sobrers i con­tra­pro­du­ents: vol el PSC que hi hagi referèndum el 9 de novem­bre o no? I, en cas afir­ma­tiu, hi votarà no, sí - no o sí - sí? A la Cata­lu­nya d'avui, no voler res­pon­dre aques­tes dues pre­gun­tes porta a l'ostra­cisme polític.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia