Els reptes de Guanyem

Gua­nyem Bar­ce­lona, la pla­ta­forma que lidera l'expor­ta­veu de la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca (PAH), Ada Colau, es va pre­sen­tar dijous al ves­pre. Va ser una pre­sen­tació mul­ti­tu­dinària, i dese­nes de per­so­nes no van poder acce­dir a l'escola del Raval on tenia lloc. Encara que ella fugi de per­so­na­lis­mes i sigui cert quan diu que la van anar a bus­car –“la idea no és meva”–, el nou movi­ment és vist, almenys des de fora, com el retorn a la política de pri­mera fila de Colau després de dei­xar la PAH, si més no la pri­mera línia mediàtica de la PAH. La irrupció de la pla­ta­forma ha fet tron­to­llar més d'una estruc­tura a Bar­ce­lona. Hi ha espe­ran­ces i por, depen­dent del bàndol. En tot cas, Gua­nyem té dos grans rep­tes, un d'intern i un altre, poste­rior, d'extern. L'intern és el de cohe­si­o­nar un grup de per­so­nes i grups molt hete­ro­geni per arri­bar al veri­ta­ble objec­tiu, com­par­tit, el repte extern: pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons muni­ci­pals de l'any vinent.

No serà fàcil unir dife­rents sen­si­bi­li­tats i, no ens enga­nyem, interes­sos. La imatge de Colau, la por­ta­veu d'un movi­ment que ha fet política en majúscu­les davant d'un drama humà del qual els polítics de sem­pre han pas­sat olímpi­ca­ment, és un refe­rent en un sec­tor de la soci­e­tat. Però ara cal unir sota unes sigles tres grups molts sem­blants: Gua­nyem, Procés Cons­ti­tu­ent –amb un pro­blema de relació entre Colau i Teresa For­ca­des– i el grup sor­git del 15-M, Podem, que també ha son­de­jat l'acti­vista per sal­tar a la política espa­nyola. Interes­sos i dis­cur­sos molt sem­blants. Caldrà veure què passa amb els per­so­na­lis­mes. Però més dur és el repte d'unir sigles polítiques tra­di­ci­o­nals al pro­jecte. EUiA és qui més clara­ment s'hi decanta. I ICV ha fet molts movi­ments després de fra­cas­sar en l'intent que Colau els encapçalés la seva, de llista. Però caldrà veure què passa amb el prin­ci­pal escull, la suma dels vots de la can­di­da­tura per a la Dipu­tació. I el que això vol dir de quota de poder poste­rior. La presència de Joan Her­rera o Ernest Urta­sun, dijous, mos­tra la volun­tat d'arri­bar a acords. De fet, ERC treu importància a la pos­si­bi­li­tat que Gua­nyem es pre­senti: “Serà una marca blanca d'ICV.” La CUP és una incògnita. David Fernández ha fet de cice­rone de Colau, però amb no gaire èxit. El par­tit té dele­gat què fer a Bar­ce­lona jus­ta­ment a un movi­ment que volia ser el que pro­posa l'acti­vista. Per tant, sem­bla­ria fàcil arri­bar a acords. Però al secre­ta­riat de la CUP hi ha recan­ces. Anar a una can­di­da­tura que no serà neta­ment inde­pen­den­tista? Si Gua­nyem supera tot això, el segon repte serà fàcil: acon­se­guir uns magnífics resul­tats en les muni­ci­pals de l'any vinent.