Es tracta d'anar apagant focs

En nom de la crisi, van arri­bar les reta­lla­des i la pèrdua de drets soci­als i labo­rals. I, men­tre la pobresa ha asso­lit nivells que fa només deu anys hau­rien aver­go­nyit qual­se­vol gover­nant, la soci­e­tat civil ha hagut d'anar apa­gant focs. Alguns de manera més o menys orga­nit­zada, com és el cas de la pla­ta­forma que ha tirat enda­vant la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar (ILP) per una renda mínima garan­tida i que ahir va tor­nar a denun­ciar la len­ti­tud de la tra­mi­tació al Par­la­ment. D'altres, amb ini­ci­a­ti­ves per­so­nals, com els mes­tres jubi­lats d'aques­tes pàgines, que ofe­rei­xen temps i experiència per donar suport a unes esco­les man­ca­des de recur­sos humans i mate­ri­als. Són tas­ques molt llo­a­bles que tant de bo no fos­sin necessàries.