Maletes, maletes

La set­mana pas­sada Manuel Cuyàs es plan­te­java en un arti­cle la con­tra­dicció entre l'afany per atreure gent a esde­ve­ni­ments sin­gu­lars i indrets turístics i les inco­mo­di­tats que cau­sen les mul­ti­tuds. Al cap de pocs dies el con­flicte sal­tava a les pri­me­res pla­nes dels dia­ris arran de les aglo­me­ra­ci­ons que col·lapsen cada dia el mer­cat de la Boque­ria de Bar­ce­lona. El títol de l'arti­cle d'en Cuyàs era jus­ta­ment aquest: “Massa gent”.

Els bar­ce­lo­nins ja no con­ju­guem el verb ram­ble­jar. Fa anys que el turisme mas­siu ens va treure les ganes d'anar Ram­bla amunt i Ram­bla avall sense cap altre propòsit que pas­se­jar. I aviat dei­xa­rem d'anar a la Boque­ria, que exem­pli­fica la con­fron­tació entre qua­li­tat de vida quo­ti­di­ana i sub­or­di­nació al turis­tam. Els turis­tes baden, s'enca­llen, foto­gra­fien les lla­gos­tes, el cap i pota i els manats de calçots, però on es gas­ten els quar­tos és en la halància pre­pa­rada. Per això els para­dis­tes estan divi­dits: els que volen més turis­tes i els que veuen com els cli­ents de tota la vida dei­xen d'anar-hi perquè a la Boque­ria ja no s'hi pot fer ni un pas, i menys encara amb el car­retó de la plaça.

Cada dia hi ha més hotels a Bar­ce­lona, però observo que l'Eixam­ple és un movi­ment con­tinu de male­tes que entren i sur­ten de cases par­ti­cu­lars. Male­tes i més male­tes en un trànsit inces­sant. Com que als por­tals no hi veig cap indi­cació d'esta­bli­ment hote­ler ni d'apar­ta­ment turístic, penso que visc envol­tat de con­ciu­ta­dans que fan cale­rets negroi­des llo­gant habi­ta­ci­ons i pisos sen­cers. Coin­ci­deixo doncs amb en Cuyàs: massa gent. I tots en grup. Grans taps humans a la Boque­ria, al metro, a la vorera, als bars, a qual­se­vol indret que vin­gui en lle­tra petita en una guia turística. I també grans grups en bici­cleta, per la vorera, és clar. I ara s'estila molt anar ves­tits tots amb la mateixa samar­reta, el mateix fulard i la mateixa gorra. Tal­ment ramats.