Regal de boda

La dar­rera sor­presa del govern de Mari­ano Rajoy –suma i segueix– ha con­sis­tit a apli­car el dèficit fis­cal català al règim por­tu­ari gene­ral. És a dir, l'exe­cu­tiu ha deci­dit per­pe­trar un fons d'inversió for­nit amb els bene­fi­cis dels ports que en tenen. Això vol dir, ras i curt, que pispa qui no s'espa­vila. Perquè el lec­tor menys mal­vat ho enten­gui, és com si els bene­fi­cis de l'aero­port de Bar­ce­lona es des­ti­nes­sin a inten­tar por­tar algun avió al de Cas­telló. Deba­des, no cal dir-ho. Qui vol­dria inver­tir al Prat amb aques­tes con­di­ci­ons lle­o­ni­nes? La notícia i la intenció van sal­tar al rogle la set­mana pas­sada i havia d'haver estat apro­vada pel con­sell de minis­tres diven­dres, tot i que final­ment Rajoy va acce­dir a ajor­nar-la. En la bugada, però, el port de Bar­ce­lona ha per­dut un llençol. Qui més qui menys té notícia de la gran inversió que l'ope­ra­dor xinès Hutc­hi­son hi ha fet per aug­men­tar la capa­ci­tat de mani­pu­lació de con­te­ni­dors. Una inversió que només té sen­tit si el port es con­necta a la xarxa fer­roviària, una inversió que cor­res­pon al Minis­teri de Foment. En una pri­mera jugada, Foment va acon­se­guir enves­car el port per divi­dir-se la inversió en dos trams idèntics, valo­rats en qua­tre mili­ons cadas­cun. Men­tre els d'ací van adju­di­car el seu, els d'allà aga­fa­ven mos­ques. Ara, a canvi d'ajor­nar la llei, el port ho haurà de pagar tot. I el fons només queda en sus­pens. Aquest és el regal de noces que va fer ahir la minis­tra Ana Pas­tor al con­se­ller Santi Vila.A bodes em con­vi­des!