L'eurodiputat Pablo

L'euro­di­pu­tat Pablo té un cognom tan poc comu­nista com Igle­sias i unes idees més aviat pro­pe­res al soci­a­lisme –de quan el soci­a­lisme encara sem­blava sin­cer–, però la seva incor­po­ració a la política activa ha fet sor­tir del cau el mac­car­tisme més tro­nat, sem­pre ama­tent a la into­le­ra­ble pro­pa­gació del repar­ti­ment de la riquesa i la justícia social. L'euro­di­pu­tat Pablo exhi­beix algu­nes cer­te­ses, per exem­ple, que pre­fe­reix la cueta a la cor­bata, que es con­forma amb un sou digne en comp­tes de la moma pro­mis­cua dels càrrecs públics i que ha sabut ven­dre un pro­grama ago­sa­rat que con­trasta amb la como­di­tat ser­vil dels par­tits acos­tu­mats a fer l'onada al poder esta­blert. L'euro­di­pu­tat Pablo també flui­xeja amb algu­nes incer­te­ses, és clar que sí, però no pas més que qual­se­vol altre par­la­men­tari de qual­se­vol altra for­mació que ha obtin­gut repre­sen­tació euro­pea en les recents elec­ci­ons. Tots tenen l'obli­gació de convèncer els ciu­ta­dans que no es van equi­vo­car votant-los i el temps sufi­ci­ent per demos­trar-ho. De moment, però, la claror del focus inqui­si­dor s'ha cen­trat en l'euro­di­pu­tat Pablo perquè el mac­cart­hisme li ha vist la cueta al llop i con­si­dera urgent escor­xar-lo. La pri­mera demos­tració que no ho tin­dran fàcil l'ha donat ell mateix durant la seva estrena par­la­mentària. Amb posat des­a­fi­a­dor i indu­mentària des­a­fi­a­dora, l'euro­di­pu­tat Pablo va desen­fun­dar un dis­curs afuat gens con­ven­ci­o­nal per recor­dar als euro­es­cal­fa­dors d'escons que hi ha mol­tes mane­res de fer política però només una de ser honest.

Sor­pre­nent­ment la segona etzi­bada no ha anat con­tra la classe política sinó con­tra la classe periodística, que l'euro­di­pu­tat Pablo troba també aco­mo­dada i a sou d'interes­sos cor­po­ra­ti­vis­tes massa con­cen­trats i poc plu­rals. I com a exem­ple de l'ente­ra­nyi­na­ment del gremi explica que a les entre­vis­tes sem­pre li repe­tei­xen les matei­xes pre­gun­tes, extre­tes direc­ta­ment de la bibli­o­teca de Goo­gle. El des­con­cert pot ser una arma temi­ble. Ara que havia cap­tat tota la nos­tra atenció car­re­gant con­tra els polítics espat­llats, aquest home ha fet un altre cap­gi­rell impre­vist i ens ha recor­dat que som nosal­tres els qui hem d'entrar al taller de repa­ra­ci­ons. Encara que no ens agradi sen­tir-ho, pot­ser és veri­tat que a la classe política i a la classe periodística li convé una bona cen­tri­fu­gada. Els polítics i els peri­o­dis­tes vam ser els herois de la Tran­sició, ara ens toca accep­tar que pri­mer de tot hem de dei­xar de ser classe.