Opinió

LA GALERIA

D'un Suárez a l'altre

S'imaginen un Barça-Madrid si disposem del Suárez uruguaià i qui el marca és Pepe?

Quan l'any 1954 el fut­bo­lista gallec Luis Suárez Mira­mon­tes va fit­xar pel Barça, el lla­vors crac Laszy Kubala va sen­ten­ciar: “Ese chico, más que darle a la pelota, parece que la aca­ri­cia.” Comp­teu que, si amb la pilota era tan ele­gant, més ho devia ser amb els adver­sa­ris. Ara es parla d'un altre Luis Suárez, uru­guaià, que s'ha fet famós en el cam­pi­o­nat del món amb la selecció del seu país, pel seu joc i, sobre­tot, per haver mos­se­gat un con­trari. Un juga­dor que té aques­tes reac­ci­ons –i ja ho ha fet tres vega­des!– merei­xe­ria ser dei­xat de banda. (Mal­grat tot, Pere va negar tres vega­des a Jesús i el van aca­bar fent sant!) Diuen que el FC Bar­ce­lona, en comp­tes d'igno­rar-lo, li va al dar­rere per acon­se­guir-ne la fitxa. Són uns senyors. Una mala acció s'ha de cor­res­pon­dre amb una de bona. D'aquí a uns anys, però, si el fit­xatge s'ha con­su­mat, quan par­lin d'un bar­ce­lo­nista ano­me­nat Luis Suárez, caldrà dis­tin­gir a quin es refe­rei­xen, al gallec o a l'uru­guaià. En el fons, els direc­tius es des­vi­uen sem­pre pels socis. Vostès s'ima­gi­nen l'expec­tació d'un Barça-Madrid, si dis­po­sem del Suárez uru­guaià i qui el marca és l'ine­fa­ble Pepe? Ni la lluita lliure que es feia al Gran Price a la meva època d'estu­di­ant a Bar­ce­lona ho superarà. Al cap i a la fi tot ple­gat deu venir d'un malentès. Algun entre­na­dor, davant d'un par­tit difícil, devia dir-li un dia al xicot: “T'hi has de fer amb les dents!” I ell no va enten­dre que es trac­tava d'una metàfora. No tots els fut­bo­lis­tes són Guar­di­ola, que lle­geix Martí Pol i tot. Per això sug­ge­reixo com es podrien uti­lit­zar les arts fut­bolísti­ques d'aquest Suárez, sense ris­cos exces­sius. M'ha vin­gut a la memòria aquell por­ter del Chel­sea, Petr Cech, que juga sem­pre amb una mena de cas­quet de pro­tecció d'ençà que un adver­sari massa impetuós li va frac­tu­rar el crani (pot­ser algú es pen­sava que era per no sen­tir les ordres de Mou­rinho). Si aquest espor­tista pot por­tar una pro­tecció al cap, també al sud-ame­ricà se n'hi pot apli­car una altra a la cara. Tinc pre­sent, de la meva infan­tesa, quan a Llo­ret venien uns hon­ga­re­sos amb un ós que feien ballar al ritme com­pas­sat d'un tam­bor. Aque­lla bes­ti­assa, quan s'alçava dem­peus, impres­si­o­nava, però resul­tava ino­fen­siva. A la boca hi por­tava un morrió fet de fil­ferro que només li per­me­tia un petit movi­ment, per men­jar els fruits que li dona­ven com a paga. Amb l'actual Luis Suárez es podria fer igual. Un rei­xat que li deixés marge només per anar mas­te­gant el xiclet. I tots tran­quils. I visca el Barça!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia