La ‘nostra' botiga

Tinc la sort d'esti­ue­jar en un poble de costa que, tot i que té algun defecte urbanístic d'una enver­ga­dura con­si­de­ra­ble, m'ha apor­tat, pri­mer a mi i ara als meus fills, records i experiències memo­ra­bles.

Si bé és veri­tat que hi ha cos­tums hiver­nals de com­pres de mer­cat dels dis­sab­tes que et fan la vida agra­da­ble i t'ali­men­ten cos i espe­rit, és durant les desit­ja­des vacan­ces asso­ci­a­des a la canícula quan deter­mi­nats llocs, men­jars, pas­se­jos o per­so­nes retro­ba­des et fan recu­pe­rar sabors i olors d'infan­tesa i joven­tut. Són petits moments de fàcil com­pli­ci­tat on es res­ca­ten suculències de tau­les com­par­ti­des.

Avui toca par­lar de la botiga, col­mado o racó de que­viu­res d'estiu que ens són pro­pis. D'aque­lla que cadascú troba que és la millor. Jo els puc asse­gu­rar que a la nos­tra hi venen els millors tomàquets del món. Són madurs, d'un ver­mell viu i intens (men­jar els tomàquets verds és d'una ignorància gas­tronòmica supina) i un tacte ferm que els con­ver­tei­xen en els més dolços i sabo­ro­sos. Uns tomàquets enyo­rats durant el fred que per­du­ren en la memòria culinària fami­liar. Arri­ben a pri­mera hora del matí, quan el marit i pare res­pec­tiu de les pro­pietàries ha pas­sat per l'hort i ha reco­llit les frui­tes i ver­du­res assig­na­des a la venda del dia.

A la nos­tra botiga d'estiu, mare i filla reco­ma­nen si són els “para­guayos”, els d'aigua o els de vinya els préssecs que avui ens han de ser­vir de postres. A la nos­tra botiga d'estiu ens trien el millor meló, la síndria més dolça i sucosa i ens tre­uen de dins l'enciam més ten­dre. A la nos­tra botiga d'estiu ens con­vi­den a un cafè o a un vaset de vi men­tre ens donen un tros de for­matge o can­sa­lada per pro­var. A la nos­tra botiga d'estiu, tot i que no ens hagin vist durant l'hivern, saben i es pre­o­cu­pen de nosal­tres, i així quan arri­bem ens infor­men, pun­tu­al­ment, de les nove­tats dels res­tau­rants del poble que són del nos­tre interès.

És la meva botiga. La que també fa que cada any recu­peri els racons sense cadu­ci­tat, els indrets que s'omplen de bones vibra­ci­ons i que ens arre­glen, a tots ple­gats, una mica, l'ànima.