La Meca

Les per­so­nes d'una certa edat podem dir que ens vam ins­truir amb l'Enci­clo­pe­dia Álva­rez, que era el gran lli­bre de text de referència a les esco­les públi­ques de tot Espa­nya, Cata­lu­nya inclosa. Era un volum que con­te­nia tot el que se supo­sava que els esco­lars havíem de saber. Començava amb la Història Sagrada i aca­bava amb l'edu­cació cívica i política, que incloïa con­cep­tes com ara que Franco havia der­ro­tat el comu­nisme i el sepa­ra­tisme.

Per cert, que això sem­pre m'ha fet pen­sar que la supo­sada feina adoc­tri­na­dora de l'escola no deu ser tan potent ni tan eficaç com diuen, quan molta gent de la meva edat i més gran encara se suma amb con­vicció a les cade­nes huma­nes i a qual­se­vol demos­tració en favor del dret a deci­dir del nos­tre país. Vull dir que, si l'escola fran­quista, que sí que tenia un propòsit adoc­tri­na­dor, no ho va acon­se­guir, menys ho acon­se­guirà la nos­tra, que a sobre no té aquesta idea. Però aquesta és una altra història de la qual deter­mi­nats cer­cles de Madrid sem­pre faran veure que no s'assa­ben­ten.

I això em porta al que els volia dir. Perquè de tot se n'aprèn. També de l'Enci­clo­pe­dia Álva­rez. Recordo haver-hi lle­git una faula que em va fer gràcia lla­vors i que ara és molt vigent.

Dos àrabs van de pele­gri­natge cap a la Meca. En arri­bar a un revolt els sur­ten al pas uns gos­sos, que els bor­den. Un dels àrabs no en fa cas i segueix el seu camí. Però l'altre s'atura i comença a llançar-los pedres.

Un temps després, de tor­nada de la Meca, l'àrab pietós passa per aquell mateix indret i hi troba el seu antic com­pany de viatge, que encara és allà llançant pedres. Un ha com­plert el seu objec­tiu; l'altre, el que s'ha dis­tret amb les fote­ses, no.

Als cata­lans ens passa el mateix. Hem de mirar enda­vant i no per­dre el temps res­po­nent a aquells que ens dis­tre­uen del nos­tre objec­tiu amb menys­preus, insults i ame­na­ces.