Laboratori

El mot labo­ra­tori ens fa pen­sar en un local dis­po­sat per a efec­tuar inves­ti­ga­ci­ons científiques o tècni­ques, anàlisis químiques, pre­pa­rats far­macèutics, etc. Però també hi ha els labo­ra­to­ris d'art, uns espais que fun­ci­o­nen amb el mateix pla de tre­ball científic i que són autènti­ques cui­nes cre­a­ti­ves. És el cas de la Casa de Cul­tura Les Ber­nar­des de Salt, conduïda per l'emoció i la intel·ligència del seu direc­tor, Robert Fàbre­gas. Aquesta pri­ma­vera ha sorprès el pano­rama artístic i de pen­sa­ment amb la cre­ació d'una no-revista, LAB Ber­nar­des, la qual res­pon a un pro­jecte edi­to­rial pen­sat i diri­git per Fàbre­gas amb el suport incon­di­ci­o­nal de l'his­to­ri­a­dor i crític d'art Eudald Camps i de l'escul­tor i dis­se­nya­dor utòpic Pep Admet­lla. Un sol full, de la mida d'un diari (amb pos­si­bi­li­tat de doble­gar-se per la mei­tat i esde­ve­nir un A-4), pre­senta el número 0 d'una no-revista que vol refle­xi­o­nar sobre la relació entre l'art i la soci­e­tat i que es ves­teix com les revis­tes objecte dels anys vui­tanta.

Un pri­mer lliu­ra­ment sobre “Art i eco­no­mia”, amb tex­tos de Renato Bocchi, Pilar Par­ce­ri­sas, Ale­xan­dre Nunes de Oli­veira, Rafael Camps, Vicenç Altaió i Anna Car­re­ras. A la por­tada, el pot d'esprai des­ta­pat de Mr. Brainwash, i un edi­to­rial que deixa ben clara la ide­o­lo­gia que mar­carà aquest número de la revista i els que vin­dran: “Tots els col·labo­ra­dors hi escri­uen amb total lli­ber­tat, sense cap altra cen­sura que la que es puguin impo­sar ells matei­xos.” Això, avui en dia, és per con­gra­tu­lar-se'n i fer-li un monu­ment al senyor Fàbre­gas.

LAB Ber­nar­des té un doble objec­tiu: pro­vo­car i gene­rar debat. Els tex­tos es publi­quen en la seva llen­gua ori­gi­nal, “fer l'esforç d'enten­dre'ns paga la pena”. Dina­mi­tant fron­te­res cul­tu­rals, lingüísti­ques, ètiques i estètiques s'arriba al dir ple, a la lli­ber­tat de l'anònim pen­sa­dor que rumia sobre temes can­dents que a tots ens couen. Lle­giu LAB Ber­nar­des i tra­ieu els esprais de les but­xa­ques: les parets del món us espe­ren.